Segurament, conèixes a alguna persona que pateix d’asma, fins i tot, pot ser que aquesta persona siguis tu mateix.
Encata que aquesta malaltia segueix sense tenir cura, a data d’avui existeix una ampla varietat de tractaments per millorar la qualitat de vida dels pacients. Tot i així, segueix sent una condició complexa que requereix molta atenció.
Tenir control sobre la malaltia i seguir les indicacions mèdiques, és de vital importància per evitar complicacions en el futur. Si vols sapiguer molt més sobre aquesta malaltia crònica, segueix llegint aquest article. A continuació, t’expliquem tot el que has de saber.
En què consisteix l’asma?
Es tracta d’una malaltia crònica o, dit d’una altra manera, d’una malaltia perllongada que ataca directament el funcionament del sistema respiratori.
En alguns casos puntuals, el problema que més afecta als pacients és l’inflamació de les vies respiratòries. Això último, es deu propiament a la irritació que, com conseqüència, fa inflor a aquesta zona.
Tot i així, això no és tot el que fa aquesta malaltia. En altres casos, els pacients pateixen de contraccions a les fibres musculars. Aquesta complicació és el que es defineix com broncoconstricció o broncoespasme.
Al pitjor dels casos, els pacients presenten els dos problemes simultàneament en més o menys escala. Els brocoespasmes i la inflor a les vies respiratòries fan que les vies de respiració es facin cada vegada més estretes. És per això que un pacient asmàtic té problemes per respirar correctament.
Quins símptomes presenta l’asma?
En aquest punt, cal dir que algunes persones poden presentar símptomes i altres, en canvi, poden serasimptomàtiques fins trobar-se amb factors que generin l’aparició de reaccions. Ara, generalmente, l’asma se sol presentar amb els següents símptomes.
- Tos seca o amb flegma.
- Contracció de la zona abdominal al respirar.
- Problemes per respirar al realitzar activitats esportives.
- Xilulets al respirar.
- Mal al pit o sensació de rigidesa.
- Problemes para conciliar el son.
En qualsevol cas, els símtomes que apareixen al llarg de la malaltia tenen a veure amb el tipus d’asma desenvolupada pel pacient. És a dir, si es tracta de asma al·lèrgica o asma no al·lèrgica.
Quines són les causes de l’asma?
En realitat encara no hi ha evidències científiques suficients que puguin confirmar la causa o les causes que produeixen aquesta malaltia.. El motiu d’això és que l’asma pot aparèixer de forma diferent a cada pacient.
Tot i així, en gairebé tots els diagnòstics un quadre asmàtic és la conseqüència d’una reacció excesiva del sistema immunològic davant la presència d’un al·lèrgen com, per exempleel pol·len, la caspa d’animals o els àcars, entre altres.
A més a més, després de varis estudis s’ha comprovat que també pot haver-hiconnexió genètica amb el desenvolupament del trastorn. Aquesta afirmació permet comprendre perquè algunes persones presenten al·lèrgies amb més facilitat que altres. Generalment, és possible tenir en compte les següents causes freqüents:
- Infeccions respiratòries.
- Irritació provocada per tabaquisme, vapor, fum o pols.
- Inhalació de substàncies químiques.
- Al·lèrgies.
- Alguns medicaments.
Quins òrgans es veuen afectats per l’asma?
Tenint en compte la complexitat i la manera en que es desenvolupa aquesta malaltia, les repercusions més negatives es donen als pulmons. Ara, és important tenir present que, al no tenir l’oxigenació suficient, molts altres òrgans acaben per funcionar malament.
Tractament de l’asma
Com ja hem dit abans, cap tractament cura l’asma. Tot i així, és important controlar-la. Per això, hi ha diferents tipus de fàrmacs i mètodes amb la fin de poder millorar la qualitat de vida d’aquels que pateixen d’asma.
És necessari tenir present que cada cas es tracta a nivell d’individu. Els experts a càrrec del diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia són els metges pneumòlegs i al·lergòlegs, aquest últims sempre que es donés el cas d’asma al·lèrgica. Sota cap concepte s’ha de recòrrer a l’automedicació en cas d’asma o qualsevol altra malaltia.
Tenint això clar, passem a descobrir alguns tractaments d’ús freqüent en pacients asmàtics:
- Inhaladors: bàsicament, són aparells que expulsin la quantitat necessària de medicament per controlar un atac d’asma. El component es fica a les vies respiratòries. No tots els inhaladors tenen la mateixa fi. Mentra que alguns són per alleujar l’atac d’asma (rescatadors) altres prevenen l’aparició de símptomes (inhaladors d’ús diari).
- Espaiadors: els espaiadors són útils per qui fan servir inhaladors. De fet, els nens normalment fan servir aquest tipus dartefacte. Es tracta d’aspiracions mitjançant un filtre per activar l’inhalador.
- Nebulitzadors: en aquest cas, es produeixen una combinació de medicament i aigua. Això permet que la medicina faci la seva funció d’una manera més potent. És recomanable per tractar asma severa.
- Altres medicaments: segons la gravetat del cas, el metge de capçalera por receptar pastilles com prednisolona.
Diferència entre asma al·lèrgic i no al·lèrgic.
Com ja hem dit abans, l’asma pot aparèixer debut a alguns antecedents, fins i tot genètics. Per això, no sempre que es desevolupa la malaltia es tracta del mateix tipus.
Dit d’una manera més clara, l’asma intrínseca o no al·lèrgica, no involucra la presència de components al·lèrgens. Aquesta és la diferència més important respecte de l’asma al·lèrgica.
És important aclarir que l’al·lèrgia no és considerada una malaltia com tal. Al contrari, es tracta d’un agent que interve al desenvolupament d’una patologia com ho és, en aquest cas, un quadre asmàtic.
Quan és necessari visitar al metge?
Des de que els primers símptomes apareixen, és necessari assistir amb un expert en la matèria per prevenir el desenvolupament de la malaltia. Tot i així, hi ha situacions en les que és indispensable anar a urgències com als següents casos:
- Sensació d’afogament al caminar, parlar o fins i tot al estar assegut.
- Problemes respiratoris sense millora. Això és refereix als casos en que, tot i fer servir l’inhalador, és complicat respirar correctament o quan no hi ha millora amb el tractament receptat pel metge.
- Problemes per dormir o despertar-se al llarg del son amb afogament.
- Quan els llavis, punta dels dits i llengua tenen coloració blava.
- Si al fer servir la mesura FEM es troba per sota del 60% o del seu millor FEM.