Otorrinolaringologia

QUÈ ÉS L’OTORRINOLARINGOLOGIA?

L’Otorrinolaringologia és l’especialitat mèdica dedicada a les vies respiratòries altes (nas, sins paranasals, faringe, laringe) i l’oïda.

L’observació i consulta de símptomes, especialment del nas, en el nen i l’adult s’ha infravalorat. És important el seu coneixement, estudi, diagnòstic i tractament per a sentir-se bé, per a prevenir complicacions i per millorar el maneig dels problemes crònics.

En el cas de les al·lèrgies respiratòries el tractament adequat pot prevenir la persistència de símptomes durant anys o dècades, millorar la qualitat de vida, i fins i tot el desenvolupament d’altres patologies respiratòries.

A Clínica Eupnea trobaràs un gran equip d’especialistes disposats a ajudar-te i realitzar-te un seguiment conjunt amb altres especialitats relacionades amb l’otorrinolaringologia, si es doné el cas. Si necessites un otorrinolaringòleg a Palamós, som la teva clínica.

ESTUDIS DIAGNOSTICS A CLÍNICA EUPNEA PALAMÓS

• Rinoscòpia, faringoscòpia i otoscòpia: Una rinoscòpia és una prova la qual consisteix en la visualització de l’interior de les foses nasals mitjançant un rinoscopi. Permet identificar causes de símptomes com el ronc, sangrat nasal, dificultat per deixar passar l’aire, les secrecions i les infeccions, entre altres. Una faringoscòpia és l’exploració de la faringe mitjançant un faringoscopi. Una otoscòpia és un exàmen de l’oïda externa, principalment es fa servir per diagnosticar infeccions.
• Endoscòpia nasal: És la prova que permet examinar totes les estructures de l’interior del nas i els sins paranasals. Es fa servir pel diagnòstic de la sinusiti o els pòlips nasals, entre altres.
• Fibrolaringoscòpia: Permet la visualització de la laringe i les cordes vocals mitjançant un fibroscopi. Es fa servir pel diagnòstic de malaties de la laringe i la faringe.
• Rinofibrolaringoscòpia: Prova realitzada amb un instrument de fibra òtica que permet l’exploració directa de manera fàcil de les cavitats nasals, el cavum, la faringe, laringe i l’espai subglòtic. Aquesta prova té exemple a les apnees de la son i el refluix gastroesofàgic.
• Microostoscòpia: Es realitza l’exploració microscòpica de l’oïda i, mitjançant diferents augments, permet que lesions petites o poc nítides al timpà o el conducte auditiu, siguin fàcils de diagnosticar.
• Endoscòpia òtica: És la prova mitjançant la qual s’examina l’interior de l’oïda externa i el timpà amb gran detall.
• Impedanciometria o timpanometria: És la prova que es realitza per mesurar la resposta de l’oïda mitjà i el timpà al so.
• Audiometria: Es fa servir per avaluar la capacitat de sentir sons, d’acord amb el volum, l’intensitat i el to. Principalment es fa servir per detectar la pèrdua d’audició.
• Proves vestibulars computaritzades: Són una exploració específica del principal centre de l’equilibri, situat a l’oïda. Es realitza mitjançant una videonistagmografia.
• Rinomanometria: Tècnica utilitzada com prova de diagnòstic al camp de l’Al·lergologia i l’Otorrinolaringologia. Serveix per estudiar el fluix d’aire que travesa les foses nasals quan es produeix la respiració. L’estudi es duu a terme mitjançant un rinomanòmetre, que és un aparell capaç de mesurar el fluix i la resitència de l’aire.
• Nasofibroscòpia: La prova consisteix en l’estudi, mitjançant fibra òptica, de les estructures més fondes del nas, la gola i la laringe. Aquesta prova es capaç de detectar alteracions a la gola, el nas i l’oïda com sinusitis, apnees de la son, pòlips nasals, nòduls, etc.
• Aspiració d’oïda: L’aspiració d’oïda és un métode habitual per la neteja de la cera de l’oïda extern així com de les cavitats de l’oïda mitjà per alguns pacients.