Peu diabètic: senyals d'alarma, cures diàries i quan anar al podòleg

Una pedreta dins la sabata molesta qualsevol al cap de pocs passos. Una persona amb diabetis que té els nervis del peu malmesos pot passar tot el matí caminant-hi sense adonar-se'n, i trobar-se al vespre una ferida a la planta. Molts problemes del peu diabètic comencen així, amb una lesió petita que no fa mal, que ningú veu a temps i que després costa molt de curar.

El 14 de novembre és el Dia Mundial de la Diabetis, i la Federació Internacional de Diabetis ha triat per al 2026 i el 2027 el lema d'actuar aviat (Early action on diabetes). Als peus, actuar aviat vol dir mirar-los cada dia, no deixar passar una durícia o una fregada i fer la revisió del peu diabètic al podòleg abans que aparegui una úlcera. Repassem què li fa la diabetis al peu, quins senyals no es poden ignorar i quines cures, revisions i calçat eviten la majoria dels problemes.

Què és el peu diabètic

El Grup de Treball Internacional sobre el Peu Diabètic (IWGDF), que publica les guies de referència a tot el món, anomena peu diabètic qualsevol d'aquests problemes al peu d'una persona amb diabetis: neuropatia perifèrica, malaltia arterial perifèrica, infecció, úlcera, neuroosteoartropatia de Charcot, gangrena o amputació. La complicació més freqüent i la que més preocupa és l'úlcera del peu diabètic, una ferida que travessa la pell, gairebé sempre en una zona que suporta molta pressió, i que triga a tancar-se.

La diabetis és molt comuna. L'Organització Mundial de la Salut calcula que el 2022 hi vivien 830 milions de persones, el 14 % dels adults del planeta, el doble que el 1990, i recorda que moltes tenen problemes als peus que poden acabar en úlceres i amputacions. A Espanya, l'estudi di@bet.es, amb dades del 2009 i el 2010, va trobar diabetis en el 13,8 % dels adults, i gairebé la meitat no sabia que en tenia.

Quantes persones acaben tenint una úlcera

Les guies de l'IWGDF del 2023 calculen que entre el 19 % i el 34 % de les persones amb diabetis tindran una úlcera al peu en algun moment de la vida, i que cada any la pateix al voltant del 2 %. Un cop curada, torna amb molta facilitat: el 40 % de les persones en té una altra durant el primer any i el 65 % en els tres anys següents.

No és només un problema del peu. Una anàlisi publicada el 2020 al Journal of Foot and Ankle Research va veure que, cinc anys després d'una úlcera, havia mort el 30,5 % dels pacients, una xifra semblant a la del conjunt dels càncers (31 %). Els autors conclouen que l'úlcera i l'amputació són alguna cosa més que un reflex de mala salut: s'associen per si mateixes a una mort prematura.

El risc, en canvi, no és igual per a tothom. Segons l'IWGDF, les persones amb diabetis que conserven la sensibilitat i la circulació i no tenen deformitats al peu no semblen tenir més risc d'úlcera que les que no tenen diabetis. I una atenció del peu ben organitzada podria evitar fins al 75 % de les úlceres.

Per què la diabetis danya els peus

Amb els anys, l'excés de glucosa a la sang danya els nervis i els vasos sanguinis. Al peu, aquests dos danys se sumen a una cosa que gairebé mai es té en compte: és la part del cos que suporta més pes i la que més frega contra el calçat.

Els nervis: un peu que deixa d'avisar

La neuropatia diabètica fa que el peu perdi el que les guies anomenen sensibilitat protectora: deixa de notar una pedra a la sabata, una costura que frega o l'aigua massa calenta. A més, la pell tendeix a assecar-se i a clivellar-se, i cada clivella és una porta d'entrada per als bacteris. De vegades la neuropatia fa formigueig, coïssor o punxades; d'altres no dona cap símptoma.

Les artèries: menys sang, pitjor cicatrització

La malaltia arterial perifèrica és l'estrenyiment de les artèries de les cames, gairebé sempre per aterosclerosi, les mateixes plaques que obstrueixen les artèries del cor. Segons l'IWGDF, és present en fins a la meitat de les persones amb una úlcera i és un factor de risc important de mala cicatrització, gangrena i amputació. El seu símptoma típic és la claudicació intermitent: dolor al panxell en caminar que obliga a aturar-se i que el repòs alleuja. Però amb neuropatia pot no fer gens de mal.

La pressió: de la durícia a l'úlcera

L'IWGDF descriu com es forma l'úlcera més típica. El peu sense sensibilitat, sovint amb els dits en urpa o amb les articulacions més rígides, reparteix malament el pes en caminar, i als punts que carreguen més s'hi forma una durícia. La durícia augmenta encara més la pressió, a sota apareix un petit sagnat i acaba obrint-se una ferida. Altres vegades el desencadenant és un cop, una sabata que estreny o una cremada. I com que no fa mal, s'hi continua caminant a sobre, que és precisament el que impedeix que es curi.

Senyals d'alarma del peu diabètic

El primer que cal saber és que el peu diabètic pot no donar símptomes. Les guies ho diuen clarament: no notar res no descarta que hi hagi neuropatia, mala circulació o fins i tot una úlcera. Per això, a més d'escoltar el peu, cal mirar-lo. Demana hora en els dies següents si notes:

• formigueig, coïssor, punxades o adormiment als peus;
• que no distingeixes bé l'aigua tèbia de la calenta;
• la pell molt seca o amb clivelles;
• durícies o ulls de poll que tornen una vegada i una altra, i encara més si tenen un punt fosc, que pot ser sang a sota;
• ungles engruixides, encarnades o amb fongs;
• dolor al panxell en caminar que es calma quan t'atures;
• canvis en la forma del peu, com dits en urpa o en martell;
• butllofes, fregades o talls que triguen a curar-se.

Quan cal anar-hi el mateix dia

Tipus de peu diabètic: neuropàtic, isquèmic o mixt

No totes les úlceres tenen el mateix origen, i això canvia el tractament. L'IWGDF explica que gairebé totes les persones amb una úlcera tenen neuropatia, i que la majoria de les úlceres són neuropàtiques pures o mixtes. Les purament isquèmiques són poques.

Taula orientativa elaborada a partir de les guies de l'IWGDF. El diagnòstic el fa el professional a la consulta.

La forma neuroisquèmica combina totes dues i és la més traïdora: com que els nervis no avisen, la manca de reg pot no donar cap símptoma encara que sigui greu.

El peu de Charcot

Hi ha una complicació menys coneguda que convé tenir present: la neuroosteoartropatia de Charcot. És una inflamació sense infecció que, en un peu amb neuropatia, va danyant ossos, articulacions i teixits tous. Si no es tracta a temps apareixen fractures i luxacions, i el peu es deforma. Sol començar com un peu vermell, calent i inflat, amb la pell intacta, i per la mateixa neuropatia pot fer poc mal o gens. Es pot confondre amb una infecció, un atac de gota o una trombosi, així que qualsevol peu així en una persona amb diabetis s'ha de valorar sense esperar. El tractament consisteix a descarregar i immobilitzar el peu, sovint amb un guix de contacte total fins al genoll, i sol durar uns quants mesos.

La revisió del peu diabètic al podòleg

La revisió periòdica és la base de la prevenció. L'IWGDF la resumeix en cinc punts: identificar el peu de risc, revisar-lo amb regularitat, ensenyar la persona i la seva família a cuidar-lo, fer servir un calçat adequat i tractar a temps el que pot acabar en úlcera, com les durícies, les ungles encarnades o els fongs.

Què es mira a l'exploració

• Sensibilitat. Es comprova amb un monofilament de 10 grams, un fil de niló que es recolza sobre la planta del peu, i amb un diapasó de 128 Hz col·locat al dit gros per veure si notes la vibració.
• Circulació. Es pregunta pel dolor en caminar i es palpen els polsos del peu. Si no es noten, es pot mesurar la pressió al turmell i calcular l'índex turmell-braç, o estudiar les artèries amb una ecografia Doppler.
• Pell i ungles. Color, temperatura, durícies, clivelles, fongs, butllofes i petits sagnats sota una durícia.
• Forma del peu. Dits en urpa o en martell, prominències òssies i rigidesa de les articulacions, explorant el peu estirat i dret.
• Calçat i autocura. Si la sabata és de la talla i no frega, com et talles les ungles i si et pots veure la planta del peu.

A Clínica Eupnea, la consulta de podologia fa exploracions vasculars i neurològiques del peu diabètic, i si cal estudiar millor les artèries de les cames, l'ecografia Doppler arterial es fa al mateix centre.

Cada quant cal revisar el peu diabètic

La freqüència depèn del risc. Les guies de l'IWGDF del 2023 el divideixen en quatre nivells:

Font: guies pràctiques de l'IWGDF 2023. Els intervals es basen en l'opinió d'experts, perquè no hi ha estudis que fixin la freqüència ideal.

La podòloga decideix la freqüència després de la primera exploració, i la canvia si canvia el peu. Una úlcera curada no es dona per tancada del tot: l'IWGDF parla de peu en remissió, perquè el risc que torni és molt alt i la prevenció s'ha de mantenir tota la vida.

Cures diàries del peu diabètic

Les recomanacions per a casa són gairebé les mateixes a totes les guies. Aquestes són les que l'IWGDF dona a les persones amb un peu de risc i les que recull MedlinePlus, l'enciclopèdia mèdica de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units.

Mira't els peus cada dia

Revisa tot el peu, també la planta, el taló i entre els dits. Busca talls, butllofes, fregades, clivelles, zones vermelles o més calentes i durícies noves. Un mirall a terra ajuda a veure la planta. Si no hi veus bé o no hi arribes, les guies demanen que ho faci una altra persona de casa. El moment més fàcil de recordar és quan et treus les sabates al vespre.

Rentat, eixugat i hidratació

Renta't els peus cada dia amb aigua tèbia, per sota de 37 °C, i comprova'n la temperatura amb el colze, mai amb el peu. Eixuga'ls amb cura, sense fregar, sobretot entre els dits. Si la pell és seca, posa-hi crema hidratant a tot el peu menys entre els dits, on la humitat fa que la pell s'estovi i s'esqueixi.

Si notes picor, descamació o clivelles entre els dits, pot ser peu d'atleta. En una persona amb diabetis convé tractar-lo aviat, perquè les clivelles que deixa són una porta d'entrada per als bacteris. Ho expliquem a l'article sobre el peu d'atleta i els fongs als peus.

Ungles, durícies i ulls de poll

Talla't les ungles en línia recta, sense apurar les cantonades, millor després del bany, quan són toves. Si són gruixudes, estan deformades o no les veus bé, que te les talli el podòleg. Les durícies i els ulls de poll no es toquen a casa: res de fulles d'afaitar, tisores ni callicides o pegats amb àcid. A la consulta es treuen amb tècniques indolores i, sobretot, se'n busca la causa, que sol ser una sabata o una manera de trepitjar que carrega sempre el mateix punt.

Calor i fred: compte amb la bossa d'aigua calenta

Amb el fred tornen les bosses d'aigua calenta, els coixinets tèrmics, les estufes i, en algunes cases, el braser. Per a un peu amb poca sensibilitat són un risc seriós. L'IWGDF demana no fer servir cap mena d'escalfador ni bossa d'aigua calenta per escalfar els peus, i MedlinePlus adverteix que poden causar cremades greus quan la pell no nota bé la calor. Si tens els peus freds, porta mitjons d'abric, sense costures i que no estrenyin.

A l'estiu el perill canvia de lloc: la sorra de la platja, les rajoles de la piscina o l'asfalt al sol. MedlinePlus insisteix a no caminar mai descalç sobre superfícies calentes.

Mai descalç, ni tan sols a casa

És el consell que costa més de complir, i les mateixes guies ho reconeixen: molta gent prefereix anar descalça o amb mitjons per casa. Tot i així, l'IWGDF ho recomana amb fermesa a totes les persones amb un peu de risc: no caminar descalç, ni amb mitjons sense sabata, ni amb sabatilles de sola prima, dins o fora de casa. Caminant així la planta suporta més pressió i res no la protegeix d'un cop, d'un objecte a terra o d'una superfície calenta. Per casa, millor una sabata tancada, còmoda i amb bona sola.

Calçat i plantilles per al peu diabètic

Un calçat inadequat i caminar descalç són, segons l'IWGDF, dues de les causes principals de les ferides que acaben en úlcera. Aquestes són les mesures que donen les guies per triar bé:

• Llargada: per dins, entre 1 i 2 centímetres més que el peu.
• Amplada: igual que la part més ampla del peu, a l'altura del naixement dels dits.
• Alçada: amb espai perquè els dits no freguin per dalt.
• Emprova-te'l dret i a la tarda, quan el peu està més inflat.
• Mira i palpa per dins abans de posar-te'l: una pedra, un clau o una costura aixecada poden passar desapercebuts.
• Estrena a poc a poc, una o dues hores al dia al principi, i alterna dos parells perquè la pressió no caigui sempre al mateix lloc.
• Mitjons sense costures (o del revés), que no estrenyin, nets i secs cada dia.
• Evita les xancletes, les sabates estretes i els talons de més de 5 centímetres.

Ara és un bon moment per revisar-ho: després de mesos amb sandàlies, el peu torna a les sabates tancades, i una sabata nova, o desada des de la primavera, pot fregar just on ja no se sent.

Plantilles a mida i calçat terapèutic

Quan hi ha deformitats, durícies que tornen o ja hi ha hagut una úlcera, una sabata normal pot no ser suficient. En aquests casos l'IWGDF recomana calçat terapèutic, amb més profunditat o fet a mida, i plantilles a mida que reparteixin la pressió de la planta. També aconsella no tornar a posar-se mai la sabata que va causar una úlcera. A Clínica Eupnea, les plantilles personalitzades es dissenyen a partir de l'estudi biomecànic de la petjada, i el peu diabètic és una de les seves indicacions.

Què fer si apareix una ferida al peu

Si trobes una ferida petita, una butllofa o una fregada, renta-la amb aigua i sabó suau o amb sèrum fisiològic, tapa-la amb un apòsit estèril i no rebentis les butllofes. Després, que la vegi un professional sense esperar a veure si es cura sola: MedlinePlus demana consultar de seguida qualsevol problema als peus i no intentar tractar-lo pel teu compte. Mentrestant, recolza el peu el mínim possible. Continuar caminant sobre una ferida que no fa mal és una de les raons per les quals no es tanca.

Si hi ha pus, mala olor, la pell del voltant és vermella i calenta o tens febre, ves a urgències el mateix dia.

Cures i seguiment

A Clínica Eupnea, l'equip d'infermeria fa cures de ferides, úlceres incloses, i fa el seguiment de pacients crònics amb diabetis. Una úlcera infectada, profunda o amb mala circulació necessita, a més, la valoració d'un equip especialitzat en peu diabètic, i en aquest cas t'orientem sobre on adreçar-te.

Controlar la diabetis també és cuidar els peus

Les cures del peu funcionen millor amb la diabetis ben controlada. MedlinePlus inclou el bon control del sucre a la sang entre les mesures per evitar problemes als peus, i demana deixar de fumar, perquè el tabac redueix encara més la sang que arriba al peu.

El control se segueix amb l'hemoglobina glicosilada (HbA1c), que reflecteix la glucosa mitjana dels darrers mesos, i amb la tensió i el colesterol, perquè la mala circulació de les cames té gairebé sempre el mateix origen que la majoria d'infarts: l'aterosclerosi. A Clínica Eupnea el control de la diabetis el porten el Dr. David Pérez Asensio, a endocrinologia, i el Dr. Josep Ausio, a medicina general, amb l'analítica al mateix centre. Si vols repassar els tipus de diabetis i els seus símptomes, ho expliquem a l'article sobre la diabetis, i a l'article sobre el colesterol alt, com llegir els lípids de l'analítica.

Tenir un peu de risc no impedeix fer exercici. L'IWGDF el considera compatible sempre que es porti un calçat adequat i l'activitat augmenti a poc a poc, fins a uns 1.000 passos més al dia.

Mites sobre el peu diabètic

«Si no em fa mal, no és greu.» Al peu diabètic passa just el contrari: el problema és que no fa mal. La neuropatia apaga el senyal d'alarma, i una úlcera profunda pot passar dies sense que ningú la vegi.

«Una estona amb la bossa d'aigua calenta no fa mal.» Amb la sensibilitat disminuïda, la pell es crema sense que la persona ho noti. Per això les guies la desaconsellen sempre, encara que sigui una estona.

«Els ulls de poll me'ls trec jo a casa.» Una fulla d'afaitar o un callicida poden obrir una ferida en un peu que es cura malament. Les durícies es tracten al podòleg, que a més busca què les provoca.

«Amb diabetis, tard o d'hora arriba l'amputació.» No és així. Segons l'IWGDF, les persones amb diabetis que conserven la sensibilitat i la circulació i no tenen deformitats no semblen tenir més risc d'úlcera que la resta, i una atenció del peu ben organitzada podria evitar fins a tres de cada quatre úlceres.

Com t'ajudem a Clínica Eupnea

A Palamós, la consulta de podologia la porta la Sra. Virginia Marquez, col·legiada al Col·legi de Podòlegs de Catalunya. El servei de peu diabètic consisteix en un seguiment periòdic i preventiu que inclou:

• l'exploració vascular i neurològica del peu, per saber en quin nivell de risc estàs;
• la quiropòdia: durícies, ulls de poll (helomes) i ungles encarnades o engruixides, amb tècniques indolores;
• plantilles a mida dissenyades a partir de l'estudi biomecànic de la petjada;
• consells de calçat i de cura diària adaptats al teu peu.

Si cal, al mateix centre tens l'ecografia Doppler arterial, les cures d'infermeria, l'analítica i les consultes d'endocrinologia i medicina general.

Revisió del peu diabètic a Palamós

Si tens diabetis i ningú t'ha mirat els peus durant l'últim any, demana hora. També si notes formigueig o adormiment, si tens durícies que tornen o si ja has tingut una ferida que va trigar a curar-se. Pots trucar al 872 21 75 91 o escriure per WhatsApp, de dilluns a divendres de 9.00 a 13.30 h i de 15.30 a 19.30 h.

Preguntes freqüents