Colesterol alt: com llegir l'analítica de setembre i quan cal tractar-lo

L'informe de l'analítica arriba al mòbil un dimarts qualsevol i el primer que fa tothom és buscar els asteriscs. Colesterol total: 232, amb una fletxa cap amunt al costat. A partir d'aquí les reaccions es reparteixen entre dos extrems: qui dona per fet que demà ha de començar a prendre pastilles i qui recorda que el seu pare el tenia igual i va arribar als noranta.

El colesterol alt és un dels resultats que més es repeteixen a les analítiques de setembre, quan la gent torna de vacances i recupera els controls que tenia pendents. També és dels pitjor entesos. Un número sol no diu gairebé res, i el mateix LDL pot ser irrellevant en una persona i motiu de tractament en una altra.

Quines xifres es consideren colesterol alt

Les xifres de referència per a adults de 20 anys o més estan recollides, entre altres llocs, a la fitxa sobre nivells de colesterol de MedlinePlus, de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units. Es considera desitjable un colesterol total per sota de 200 mg/dl, un LDL per sota de 100, un colesterol no-HDL per sota de 130 i uns triglicèrids per sota de 150. El HDL va a l'inrevés: el millor és tenir-lo per sobre de 60, i es considera baix per sota de 40 en homes i de 50 en dones.

LDL, HDL, no-HDL i triglicèrids: què mesura cadascun

El colesterol no viatja sol per la sang; ho fa dins de partícules que el transporten, i el nom de cada paràmetre ve d'aquestes partícules. El LDL és el que porta el colesterol cap als teixits i el que, quan sobra, s'acaba dipositant a la paret de l'artèria. El HDL fa el camí de tornada cap al fetge. El colesterol no-HDL es calcula restant el HDL del total i té l'avantatge d'incloure d'una tacada totes les partícules que fan mal, no només el LDL. Els triglicèrids són una altra família de greixos, molt sensible al menjar, a l'alcohol i al sucre.

Per què estar «dins del rang» no sempre vol dir estar bé

Els rangs de referència del laboratori descriuen la població general, no el teu cas. Una persona de 35 anys sense cap factor de risc pot estar perfectament amb un LDL de 115. La mateixa xifra en algú que ja ha tingut un infart és un problema seriós que demana tractament. Per això té poc sentit comparar analítiques amb el cunyat: el número es llegeix sempre acompanyat de la resta de la història.

Per què el colesterol alt no dona símptomes

Aquesta és la part que costa més d'acceptar. El colesterol alt no fa mal, no cansa, no dona mal de cap ni pesadesa a les cames. Pot estar elevat durant vint anys sense avisar mentre va formant plaques a la paret arterial, i el primer símptoma pot ser directament una angina de pit o un infart. És exactament el motiu pel qual es mesura per rutina en gent que es troba bé.

Hi ha una excepció: les formes hereditàries molt marcades de vegades deixen senyals visibles. Dipòsits grocs i tous a les parpelles, nòduls als tendons (sobretot al tendó d'Aquil·les) o un anell blanquinós al voltant de l'iris en una persona de menys de 45 anys són troballes que obliguen a mirar el perfil lipídic de seguida. Sobre com aquest procés acaba afectant el cor, ho expliquem amb detall a l'article sobre la malaltia de les artèries coronàries.

L'analítica de setembre: què mirar en tornar de l'estiu

Setembre concentra analítiques per un motiu prosaic: la gent torna, recupera rutines i fa les gestions que va deixar al calaix al juny. També és un bon moment perquè el cos ve de dos mesos poc representatius, amb més sopars fora, més alcohol i horaris irregulars, i això es nota sobretot als triglicèrids i a la glucosa.

A Clínica Eupnea les anàlisis clíniques es fan al mateix centre, amb extracció al matí i resultats comentats a consulta. El perfil lipídic bàsic inclou colesterol total, LDL, HDL i triglicèrids, i sovint s'acompanya de glucosa, funció hepàtica, funció renal i TSH, que és el que permet distingir un colesterol alt «propi» d'un que és conseqüència d'una altra cosa. Si vols una visió general de què aporta cada bloc d'una analítica, ho hem repassat a l'article sobre la importància de les analítiques.

Cada quant s'ha de repetir l'anàlisi de colesterol

Per a adults sans, la pauta orientativa és cada cinc anys entre els 20 i els 40 anys, cada un o dos anys en homes de 45 a 65 i en dones de 55 a 65, i anualment a partir dels 65. En infants es recomana una primera determinació entre els 9 i els 11 anys. Aquestes xifres són un punt de partida: davant de diabetis, hipertensió, tabaquisme o antecedents familiars d'infart precoç, el ritme el marca el metge.

Com preparar-se per a l'anàlisi

El dejuni: què et demanarem i per què

La instrucció habitual és venir en dejú d'entre 8 i 12 hores, bevent només aigua. El colesterol total i el LDL es mouen poc amb l'últim àpat; els que sí que canvien de manera important són els triglicèrids i la glucosa. Com que el perfil lipídic gairebé sempre es demana junt amb la glucèmia, i com que els rangs de referència del laboratori estan pensats per a mostres en dejú, la recomanació pràctica continua sent la mateixa: fer cas de la instrucció que et donin en demanar hora.

El que falseja el resultat sense que te n'adonis

Hi ha situacions que canvien el perfil lipídic i que convé comentar abans de l'extracció, perquè si no es tenen en compte el resultat porta a conclusions equivocades:

• Una infecció o una malaltia aguda recent, o una cirurgia de les últimes setmanes, baixen temporalment el colesterol.
• L'embaràs puja els lípids de manera fisiològica; el perfil real es valora mesos després del part.
• Una nit de sopar copiós o alcohol dispara els triglicèrids i pot fer que el LDL calculat surti distorsionat.
• Fer una setmana de dieta impecable just abans de l'anàlisi maquilla el resultat i no reflecteix com menges la resta de l'any.
• Alguns fàrmacs (corticoides, diürètics a dosis altes, alguns antiretrovirals o tractaments hormonals) modifiquen els lípids.

El teu objectiu de LDL depèn del risc, no de la taula

Aquest és probablement el punt que més canvia la manera de llegir una analítica. Les guies europees de cardiologia no fixen un únic objectiu de LDL per a tothom, sinó que el gradúen segons el risc cardiovascular de cada persona: per sota de 116 mg/dl en risc baix, per sota de 100 en risc moderat, per sota de 70 en risc alt i per sota de 55 en risc molt alt, categoria on entren els qui ja han tingut un esdeveniment cardiovascular. L'actualització de 2025 va mantenir aquests objectius i va afegir una recomanació nova: mesurar la lipoproteïna(a) almenys una vegada a la vida, perquè és un factor de risc en gran part genètic que no es mou amb la dieta i que fins ara passava desapercebut.

Què és el risc cardiovascular i com es calcula

El risc cardiovascular és una estimació de la probabilitat de tenir un episodi greu en els pròxims anys, i es calcula combinant edat, sexe, tabaquisme, pressió arterial, colesterol i presència de diabetis o malaltia renal. Es fa amb taules validades i triga dos minuts a la consulta. El resultat és el que determina si un LDL de 140 s'observa o es tracta. Aquesta valoració es fa a la consulta de cardiologia a Palamós, on també es pot completar l'estudi amb electrocardiograma, ecocardiograma o Holter si la història ho justifica. La diabetis mereix una menció a part: puja el risc prou com per canviar sola l'objectiu de LDL.

Què puja el colesterol a banda de la dieta

Tiroide, ronyó i fàrmacs: el colesterol alt que té una altra causa

Abans de donar per fet que un colesterol alt és «de menjar malament», cal descartar el que els Manuals MSD anomenen dislipèmia secundària. L'hipotiroïdisme n'és la causa més freqüent i sovint passa desapercebut: puja el LDL de manera notable i es corregeix tractant la tiroide, no amb estatines. També hi entren la malaltia renal crònica, la síndrome nefròtica, la colèstasi hepàtica, l'alcohol i alguns fàrmacs. És exactament el motiu pel qual el perfil lipídic no es demana mai sol.

Hipercolesterolèmia familiar: el colesterol alt que s'hereta

Hi ha persones que neixen amb un LDL alt i no hi poden fer res des de la cuina. La hipercolesterolèmia familiar afecta aproximadament una de cada tres-centes persones segons una revisió de més d'onze milions de casos publicada el 2020, i la immensa majoria no està diagnosticada. Els senyals que fan sospitar-ne són un LDL molt elevat de manera persistent (per sobre de 190 mg/dl en adults), antecedents d'infart o angina abans dels 55 anys en homes i dels 60 en dones dins la família, o dipòsits de greix als tendons. Detectar-la té una conseqüència pràctica important: obliga a estudiar germans, pares i fills, perquè cada familiar de primer grau té un 50 per cent de possibilitats de tenir-la.

Triglicèrids alts: un problema diferent

Els triglicèrids es comporten d'una altra manera. Es consideren normals per sota de 150 mg/dl i pugen molt de pressa amb l'alcohol, el sucre, la fructosa dels refrescos i els hidrats refinats, i també amb l'excés de pes abdominal i la diabetis mal controlada. La bona notícia és que baixen igual de ràpid: retirar l'alcohol i el sucre líquid unes setmanes pot canviar la xifra de manera espectacular, cosa que no passa amb el LDL.

Per sobre de 500 mg/dl la conversa canvia. Aquestes xifres ja no són només un tema de risc cardiovascular sinó de risc de pancreatitis aguda, i es tracten amb una altra urgència i amb un enfocament propi. Si el teu informe porta un triglicèrid de tres xifres altes, no esperis a la revisió de l'any que ve.

Què canvia de debò a la dieta

Greix saturat i colesterol dels aliments no són el mateix

Durant dècades es va perseguir el colesterol dels aliments, i resulta que és la part menys important de l'equació. El fetge fabrica la major part del colesterol que et circula i ajusta la producció segons el que li arriba. El que sí que puja el LDL de manera consistent és el greix saturat: embotits, carn processada, formatges curats, mantega, brioixeria i tot el que porti oli de palma o de coco. I per damunt de tot, els greixos trans dels productes ultraprocessats.

Fibra, fruits secs i oli d'oliva

El que funciona en positiu és menys espectacular i més constant. La fibra soluble del llegum, la civada, l'ordi i la fruita atrapa part del colesterol a l'intestí i n'impedeix la reabsorció. Els fruits secs sense sal, en una ració petita diària, milloren el perfil lipídic en estudis repetits. I l'oli d'oliva verge com a greix principal substitueix el saturat sense afegir-ne. En conjunt, un canvi dietètic ben fet i mantingut mou el LDL entre un 5 i un 15 per cent: suficient per resoldre un colesterol lleugerament alt, insuficient quan la xifra de partida és molt elevada. Aquest patró alimentari és el que descrivim a l'article sobre la dieta mediterrània, i té l'avantatge que aquí ja el tenim a casa.

Exercici, pes, tabac i alcohol

L'exercici aeròbic regular té un efecte modest sobre el LDL però clar sobre els triglicèrids i el HDL, i sobretot sobre el risc cardiovascular global, que és el que realment importa. La referència raonable són uns 150 minuts setmanals d'activitat moderada, que a la Costa Brava es cobreixen caminant a bon ritme i sense pendents inventats.

Perdre entre un 5 i un 10 per cent del pes en persones amb sobrepès millora tots els paràmetres alhora. Deixar de fumar no baixa el LDL, però puja el HDL i redueix el risc cardiovascular més que qualsevol altra mesura aïllada. I l'alcohol, que durant anys va tenir bona premsa pel HDL, avui es considera un factor a limitar: puja els triglicèrids, aporta calories buides i el suposat benefici cardiovascular no ha resistit els estudis més recents.

Quan calen pastilles per al colesterol alt

La decisió no depèn d'una xifra sinó del conjunt: risc cardiovascular calculat, distància entre el teu LDL i el teu objectiu, edat, antecedents familiars i què s'ha aconseguit ja amb els canvis d'hàbits. En prevenció primària, amb risc baix i un LDL lleugerament alt, l'habitual és treballar tres o sis mesos amb dieta i exercici i repetir l'analítica. En algú que ja ha tingut un infart, en canvi, el tractament comença el mateix dia i no s'espera res.

Dolor muscular amb estatines: què va ensenyar l'assaig SAMSON

És la por més estesa i mereix una explicació honesta. En un assaig publicat el 2020 es van reclutar seixanta persones que havien abandonat l'estatina per efectes secundaris i se'ls van alternar, al llarg d'un any, mesos amb el fàrmac, mesos amb placebo i mesos sense cap pastilla. La intensitat mitjana dels símptomes va ser de 8 punts els mesos sense res, de 15,4 amb placebo i de 16,3 amb l'estatina. Dit d'una altra manera: gairebé tot el malestar apareixia també amb la pastilla buida. No vol dir que el dolor sigui inventat, perquè era real i mesurat, sinó que en bona part el desencadena l'acte de prendre una pastilla i la vigilància que hi posem a sobre. Sis mesos després de conèixer els seus propis resultats, la meitat dels participants havien tornat a prendre l'estatina. És una mostra petita i no tanca el debat, però canvia la conversa: si vas deixar la teva per dolors, val la pena reobrir-ho a consulta en lloc de donar-ho per impossible.

Quan demanar hora

Val la pena demanar hora si fa més de cinc anys que no et fas una analítica, si l'última va sortir amb el colesterol alt i ningú te la va explicar, si tens antecedents familiars d'infart o ictus abans dels 55 o 60 anys, si tens diabetis, hipertensió o fumes, o si tens una xifra alta i vols saber què significa en el teu cas concret abans de canviar res. Una analítica ben demanada i mitja hora de consulta acostumen a estalviar anys de dubtes i de consells contradictoris trobats per internet. Si vols repassar els conceptes bàsics pel teu compte, la fitxa de MedlinePlus sobre el colesterol està escrita en llenguatge planer i no ven res.

Preguntes freqüents