Psoriasi a l'hivern: per què empitjora amb el fred i com controlar els brots

Hi ha qui sap que arriba l'hivern abans de mirar el calendari. Les plaques dels colzes, dels genolls o del cap, que a l'estiu gairebé havien desaparegut, tornen a sortir amb les primeres nits fredes. No és una impressió: el Manual MSD recull que els brots sobtats de psoriasi són més habituals a l'hivern, després de beure alcohol i en èpoques d'estrès.

El 29 d'octubre és el Dia Mundial de la Psoriasi, que la Federació Internacional d'Associacions de Psoriasi organitza des del 2004. Ho aprofitem per explicar per què el fred empitjora la malaltia, com es reconeix i com es distingeix d'altres descamacions del cuir cabellut, quins tractaments funcionen avui, què pots fer a casa per tenir menys brots i quan convé demanar hora al dermatòleg.

Què és la psoriasi i a qui afecta

El Canal Salut la defineix com una malaltia inflamatòria de la pell, crònica i no contagiosa. L'origen és un problema del sistema immunitari que accelera la renovació de la pell: les cèl·lules que normalment triguen un mes a arribar a la superfície hi arriben en pocs dies, s'acumulen i formen plaques vermelloses cobertes d'escates blanquinoses.

És una malaltia freqüent. L'Organització Mundial de la Salut calculava, en el seu informe global del 2016, que afecta com a mínim 100 milions de persones al món. A Espanya, l'estudi de referència, fet amb 12.711 persones entrevistades i publicat el 2014, en va estimar una prevalença del 2,3 %, sense diferències entre homes i dones. La freqüència augmenta amb l'edat i és màxima entre els 60 i els 69 anys, tot i que sovint comença en adults joves.

Hi ha una predisposició genètica i no és estrany que hi hagi diversos casos a la mateixa família. Sobre aquesta base actuen els desencadenants: infeccions, ferides a la pell, alguns medicaments o l'estrès poden provocar el primer episodi o fer que la malaltia empitjori. No té cura definitiva, però sí períodes llargs en què les plaques desapareixen.

Per què la psoriasi empitjora a l'hivern

El Manual MSD ho resumeix així: els brots són més habituals a l'hivern i els símptomes sovint milloren a l'estiu, quan la pell rep llum solar. Hi ha dades que ho avalen. Un equip del Massachusetts General Hospital va seguir durant tres anys 5.468 pacients amb psoriasi a Nova Anglaterra: el percentatge amb la pell neta o gairebé neta era més alt a l'estiu (20,4 %), i el de psoriasi moderada o greu, més alt a l'hivern (40,5 %).

Abans de generalitzar, dos matisos. Nova Anglaterra té hiverns molt més durs que la Costa Brava, i els mateixos autors avisaven que el resultat potser no es pot extrapolar a climes amb menys contrast entre estacions. A més, no tots els estudis troben aquest patró. El que sí que està ben descrit són els mecanismes que expliquen per què a molta gent li passa.

Aire sec i calefacció

L'aire fred té poca humitat i la calefacció asseca encara més l'ambient de casa. La pell perd aigua, es clivella i fa picor. I rascar-se té una conseqüència que convé conèixer: en la psoriasi, una ferida o una rascada poden fer sortir una placa nova just en aquell lloc. Els dermatòlegs en diuen fenomen de Koebner, i per això l'Acadèmia Americana de Dermatologia inclou les rascades, els talls d'afaitar i fins i tot els tatuatges entre els desencadenants.

Menys hores de sol

La llum ultraviolada frena la multiplicació accelerada de les cèl·lules de la pell, i per això la fototeràpia és un dels tractaments de la psoriasi. A l'hivern hi ha menys hores de llum i la pell va tapada, de manera que aquest efecte es perd. No vol dir que prendre el sol sigui un tractament: les cremades solars també desencadenen brots.

Infeccions, estrès i festes

La tardor i l'hivern són temporada de refredats, grips i mals de coll. Una faringoamigdalitis estreptocòccica pot desencadenar la psoriasi en gotes, i qualsevol infecció pot despertar una psoriasi que estava controlada. Al desembre s'hi sumen els àpats copiosos, l'alcohol i l'estrès, que també formen part de la llista de desencadenants.

Símptomes de la psoriasi: com reconèixer-la

La forma típica són plaques vermelles o rosades, ben delimitades i cobertes d'escates blanques o platejades, que poden fer picor o coure. Surten sobretot als colzes, als genolls, a la part baixa de l'esquena i al cuir cabellut. A la pell fosca les plaques poden semblar liles, marrons o grises, i costen més de veure.

Les ungles també ho poden notar: clotets a la superfície, ungles més gruixudes o que es desenganxen del llit. Val la pena fixar-s'hi, perquè els canvis a les ungles poden ser un senyal d'artritis psoriàsica.

Tipus de psoriasi

• En plaques: la més freqüent, amb les plaques típiques de colzes, genolls i esquena.
• En gotes: moltes taques petites repartides pel cos, sovint després d'una infecció de coll.
• Inversa: als plecs (aixelles, engonals, sota el pit), amb la pell vermella i llisa, gairebé sense escates.
• Pustulosa: amb pústules que no són infeccioses. És poc habitual.
• Eritrodèrmica: envermelliment de gairebé tota la pell. És molt rara i pot ser greu.

Psoriasi al cuir cabellut o dermatitis seborreica?

Al cap, la psoriasi es confon sovint amb la dermatitis seborreica i amb la caspa. Totes tres descamen, però no són el mateix ni es tracten igual. Aquestes són les diferències que ajuden a orientar-se:

Taula orientativa. Una descamació que no millora amb xampú anticaspa en unes setmanes mereix una visita.

Hi ha casos que comparteixen trets de totes dues, i els dermatòlegs en diuen sebopsoriasi. Per això el diagnòstic el fa el dermatòleg mirant la pell. Si vols conèixer millor l'altra, tens l'article sobre la dermatitis seborreica.

Quan la psoriasi va més enllà de la pell

Artritis psoriàsica

Segons el Manual MSD, entre el 5 % i el 30 % de les persones amb psoriasi acaben tenint artritis psoriàsica, una inflamació de les articulacions que provoca dolor, inflor i rigidesa. En la majoria de casos apareix després de les plaques, però no sempre. Si tens dolor a les articulacions que va i ve, rigidesa en llevar-te o un dit inflat de dalt a baix, explica-ho a la consulta encara que la pell estigui bé. Detectar-la aviat permet triar un tractament que protegeixi també les articulacions.

El cor, el metabolisme i l'estat d'ànim

La psoriasi és una malaltia inflamatòria que no es queda a la pell. L'Institut Nacional de la Salut i la Recerca Mèdica de França (Inserm) xifra en un 25 % l'augment del risc cardiovascular, independentment dels factors de risc clàssics, i en un 30-40 % la proporció de persones amb psoriasi greu que pateixen depressió. També s'associa a la diabetis tipus 2 i a l'excés de pes.

A la pràctica vol dir dues coses. La primera, que convé controlar la pressió, el sucre i el colesterol amb la mateixa constància que les plaques, i que si hi ha altres factors de risc la consulta de cardiologia hi pot ajudar. La segona, que si la psoriasi t'està afectant l'ànim, la son o les relacions, no t'ho guardis: l'acompanyament d'un psicòleg també forma part del tractament.

Tractament de la psoriasi: de les cremes als biològics

La psoriasi no té cura definitiva, però sí tractaments que la controlen molt bé. El Canal Salut els agrupa en tres famílies: tòpics, fototeràpia i sistèmics. La tria depèn de l'extensió, de la zona afectada i de com et condiciona el dia a dia. Una referència pràctica per calcular l'extensió: la palma de la mà, amb els dits, equival a l'1 % de la superfície del cos.

Cremes i tractaments tòpics

Són la primera opció en la majoria de casos lleus i moderats. Els més utilitzats són els corticoides tòpics i els derivats de la vitamina D, sols o combinats en un mateix producte. Per al cuir cabellut hi ha xampús, locions i escumes, i per a la cara i els plecs s'escullen preparats més suaus. Funcionen si es fan servir tal com s'han pautat, i és millor no deixar-los pel teu compte quan les plaques comencen a millorar.

Fototeràpia

La fototeràpia amb llum ultraviolada B (UVB) és una opció quan les plaques ocupen molta superfície o no milloren amb cremes. Es fa en un centre sanitari, normalment dues o tres sessions per setmana durant unes quantes setmanes, amb dosis controlades. No té res a veure amb les cabines de bronzejat, que no estan indicades.

Medicació oral i fàrmacs biològics

Quan la psoriasi és extensa, afecta zones delicades com la cara, les mans o els genitals, o va acompanyada d'artritis, el dermatòleg pot proposar un tractament sistèmic. N'hi ha d'orals, com el metotrexat, la ciclosporina, l'acitretina o l'apremilast, i hi ha els fàrmacs biològics, que s'administren amb injeccions i bloquegen peces concretes de la inflamació, com el TNF, la IL-17 o la IL-23. Segons el Manual MSD, els biològics solen ser els més eficaços en la psoriasi greu. Tots demanen controls: abans de començar i durant el tractament es fan analítiques periòdiques.

Cures a casa per passar l'hivern amb menys brots

Aquestes mesures no substitueixen el tractament, però l'ajuden. La majoria són recomanacions de l'Acadèmia Americana de Dermatologia i del Canal Salut:

• Hidrata tota la pell cada dia, insistint en les plaques. A l'hivern van millor les cremes espesses o les pomades sense perfum que les locions.
• Dutxes curtes i amb aigua tèbia, de deu minuts com a molt, amb un gel suau en lloc de sabó. Asseca't sense fregar i posa't la crema de seguida, amb la pell encara una mica humida.
• Un humidificador si l'aire de casa és molt sec. I no t'asseguis tan a prop del radiador o de la llar de foc que en notis la calor a la pell.
• Roba de cotó en contacte amb la pell. La llana i les fibres sintètiques poden augmentar la picor.
• No rasquis ni arrenquis les escates. Si pica, una tovalloleta humida i freda o una mica de crema hidratant alleugen sense fer ferida.
• Compte amb el foc. Les cremes amb parafina impregnen la roba i els llençols i fan que cremin amb més facilitat, així que no fumis ni t'acostis a flames obertes amb la crema posada.
• Colònies i perfums, lluny de la pell.
• Tracta les infeccions de coll i d'oïda, i no abandonis el tractament pel teu compte quan les plaques milloren.

També ajuda el que ajuda a la resta de la salut: no fumar, beure poc alcohol i mantenir un pes adequat. El Canal Salut suggereix, a més, menys carn i greixos animals i més peix blau. I el sol, amb mesura: una mica d'exposició els dies que es pot va bé a molta gent, però sense arribar a cremar-te mai, i si fas fototeràpia, pregunta-ho abans.

Mites sobre la psoriasi que convé desmuntar

«S'encomana.» No. La psoriasi no es transmet pel contacte, ni a la piscina, ni compartint tovalloles. Tenir-ho clar estalvia moltes mirades incòmodes a qui la té.

«Amb pastilles de vitamina D se'n va.» Les cremes amb derivats de la vitamina D són un tractament de primera línia, però les pastilles són una altra cosa. En un assaig clínic publicat el 2023, fet a Tromsø (Noruega) durant dos hiverns, 122 adults amb psoriasi i la vitamina D baixa van prendre suplements o placebo durant quatre mesos, i la gravetat de les plaques no va canviar entre els dos grups. Els autors admeten que la majoria tenien una psoriasi lleu, cosa que deixa poc marge per notar diferències. Si tens la vitamina D baixa, convé corregir-la per altres motius, que expliquem a l'article sobre la vitamina D baixa a l'analítica.

«És cosa dels nervis.» L'estrès pot desencadenar un brot, però l'origen és immunitari i hi ha una predisposició genètica. Ningú té psoriasi per no saber gestionar l'estrès.

«La dieta no hi té res a veure.» Depèn. Cap dieta cura la psoriasi, però el pes hi compta. En un assaig italià amb 303 pacients amb sobrepès o obesitat i psoriasi moderada o greu, que ja feien tractament sistèmic, els que van seguir 20 setmanes de dieta i exercici van reduir l'índex de gravetat (PASI) una mediana del 48 %, enfront del 25,5 % dels que només van rebre consells. Si et convé perdre pes, la consulta de dietètica i nutrició t'hi pot ajudar amb un pla realista.

Quan anar al dermatòleg

Demana hora si et passa alguna d'aquestes coses:

• Tens plaques que no marxen i encara no tens un diagnòstic.
• El tractament que fas ja no funciona o et dona efectes secundaris.
• Notes dolor, inflor o rigidesa a les articulacions.
• La picor no et deixa dormir o la psoriasi t'està afectant l'ànim.
• Vols quedar-te embarassada i fas un tractament sistèmic: alguns medicaments s'han de canviar abans.

Com tractem la psoriasi a Clínica Eupnea

A Palamós, la psoriasi la porta la Dra. Teresa Martín-Urda, del servei de dermatologia. A la consulta es revisen les plaques, les ungles i el cuir cabellut, i es repassen els desencadenants, els tractaments que ja has provat i si tens molèsties a les articulacions.

Consulta de psoriasi a Palamós

El diagnòstic és clínic: normalment n'hi ha prou amb l'exploració, i només de vegades cal una biòpsia petita per descartar altres malalties. A partir d'aquí es pacta el tractament. El servei disposa de tractaments tòpics, fototeràpia i medicació oral, i en els casos moderats o greus es valora si ets candidat a un tractament biològic. Si hi ha dolor articular, la dermatòloga t'orientarà cap a reumatologia.

Com que la psoriasi es relaciona amb el pes, el cor i l'ànim, al mateix centre tens dietètica, cardiologia, psicologia i analítiques de control. Per demanar hora pots trucar al 872 21 75 91 o escriure per WhatsApp, de dilluns a divendres de 9.00 a 13.30 h i de 15.30 a 19.30 h. Si t'interessen altres problemes de pell, tens la guia de dermatologia i cura de la pell.

Preguntes freqüents