Al setembre arriben les analítiques de la tornada de vacances i hi ha un resultat que porta gairebé sempre la mateixa conversa a la consulta: la vitamina D baixa. Surt marcada, la persona arriba amb cara de preocupació i la pregunta és previsible. Si visc a la Costa Brava i he passat l'estiu a tocar de la platja, com pot ser que la tingui baixa?
Pot ser per diverses raons, i convé separar-les. Una és que el sol de la tardor ja no fabrica el mateix que el de juliol. L'altra, menys coneguda, és que el que el laboratori marca com a baix no sempre vol dir malaltia. Aquí trobaràs què mesura exactament l'analítica, a qui té sentit demanar-la, quan cal fer alguna cosa i què no s'ha d'esperar d'un suplement.
Què trobaràs en aquest article
- Per què baixa a partir de la tardor
- Què fa la vitamina D al cos
- Com es llegeix l'analítica
- Quins símptomes dona
- A qui convé mesurar-la, i a qui no
- Qui té més risc
- Sol: quant i com, sense cremar-se
- On hi ha vitamina D de debò
- Suplements: dosis i límits
- Què no fa la vitamina D
- Què més mira el metge
- Com ho estudiem a Clínica Eupnea
- Preguntes freqüents
Les claus en trenta segons
- La major part de la vitamina D la fabrica la pell amb la radiació ultraviolada B, i de novembre a febrer, a la nostra latitud, el sol del migdia ja no hi arriba amb prou força.
- L'analítica mesura la 25-hidroxivitamina D. Per sota de 20 ng/ml gairebé tots els laboratoris parlen de dèficit; entre 20 i 30 hi ha una zona grisa amb poc acord.
- La guia de l'Endocrine Society del 2024 desaconsella mesurar-la de manera rutinària en persones sanes, i el mateix diuen les recomanacions espanyoles.
- El dèficit important dona dolor ossi i muscular i debilitat. La majoria dels resultats lleugerament baixos no donen cap símptoma.
- Un suplement no és un multivitamínic preventiu: l'assaig VITAL, amb 25.871 persones, no va reduir ni càncer, ni infarts, ni fractures.
- Passar-se també té conseqüències: de manera sostinguda, més de 4.000 UI al dia pot acabar en hipercalcèmia.
Per què la vitamina D baixa a partir de la tardor
La vitamina D no ve sobretot del plat, sinó de la pell. La radiació ultraviolada B del sol transforma un derivat del colesterol de la pell en el precursor de la vitamina, i el fetge i el ronyó acaben la feina. El problema és que aquesta radiació depèn de l'angle amb què arriba el sol: com més baix està a l'horitzó, més atmosfera travessa i menys UVB arriba a terra.
Per això el calendari importa tant. Un grup de la Universitat Politècnica de València va calcular quant de sol calia a València per obtenir l'equivalent a 1.000 UI diàries. A la primavera i a l'estiu n'hi havia prou amb uns 10 minuts al voltant de les 13 h amb una quarta part del cos descoberta. A l'hivern, de novembre a febrer, amb només un 10 % del cos exposat, la xifra pujava a unes dues hores al migdia solar, cosa que a la pràctica ningú fa amb 12 graus i un jersei posat. Pots llegir-ho al resum que en va publicar la mateixa universitat.
Palamós és a 41 graus de latitud nord, una mica més amunt que València, de manera que el patró aquí és igual o una mica més estricte. Les reserves de l'estiu s'acaben gastant, i el resultat típic és el que veiem a les analítiques de la tardor i l'hivern.
Què fa la vitamina D al cos
La feina principal és fer possible que l'intestí absorbeixi el calci i el fòsfor de la dieta. Sense prou vitamina D, per molt calci que mengis, no entra bé, i l'os se'n ressent. Quan el dèficit és greu i llarg apareixen dos quadres clàssics: el raquitisme en els nens, amb ossos que es deformen mentre creixen, i l'osteomalàcia en els adults, amb ossos tous que fan mal. També hi té un paper el múscul, i per això la debilitat muscular és un dels senyals del dèficit important.
Més enllà de l'os, el que encara es discuteix
La vitamina D participa en el sistema immunitari i en molts processos cel·lulars, i això ha generat molta literatura i encara més titulars. Una cosa és que el receptor de la vitamina D sigui a mig cos i una altra que prendre'n en forma de càpsula previngui malalties en persones que ja en tenen prou. Aquesta segona part és la que no s'ha pogut demostrar, i cap al final de l'article hi ha les xifres.
Com es llegeix una analítica de vitamina D
El que es demana al laboratori és la 25-hidroxivitamina D (la trobaràs com a 25-OH-D o calcidiol), que és la forma que circula per la sang i la que reflecteix les reserves. Es pot informar en ng/ml o en nmol/l, i aquí ve la primera confusió: la mateixa xifra canvia de cara segons la unitat, perquè 1 ng/ml equival a 2,5 nmol/l.
| Resultat de 25-OH-D | Equival a | Com se sol interpretar |
|---|---|---|
| Menys de 20 ng/ml | Menys de 50 nmol/l | Dèficit per a gairebé tots els laboratoris i totes les guies |
| Entre 20 i 30 ng/ml | Entre 50 i 75 nmol/l | Zona grisa: insuficiència per a unes guies, suficient per a d'altres |
| Més de 30 ng/ml | Més de 75 nmol/l | Correcte per a tothom |
Els punts de tall no són universals. La guia de l'Endocrine Society del 2024 va acabar dient que l'evidència no permet fixar una xifra objectiu per prevenir malalties.
Aquesta manca d'acord explica part del soroll. En els estudis espanyols, més de la meitat dels adults estan per sota de 30 ng/ml i la proporció puja molt en gent gran. Ara bé, si el llindar que es fa servir per parlar de dèficit és discutit, també ho és la xifra de "mig país amb dèficit". Per això el resultat s'ha de llegir amb la persona al davant, no com un aprovat o un suspens.
Quins símptomes dona la vitamina D baixa
La resposta honesta és que, en la majoria de casos lleugerament baixos, cap. El dèficit clarament establert sí que dona senyals: dolor als ossos, dolor i debilitat muscular, i en els nens petits, en els casos greus, espasmes musculars com a primer signe de raquitisme. Ho explica bé el Manual MSD per a públic general.
El cansament és un altre tema. És el símptoma que més sovint s'atribueix a la vitamina D baixa, i també un dels més inespecífics de la medicina: hi cap l'anèmia, la tiroide, un problema de son, un quadre ansiós o senzillament dormir poc. Atribuir-lo d'entrada a la vitamina D fa que de vegades es deixi de buscar la causa de veritat.
A qui convé mesurar la vitamina D (i a qui no)
Aquí hi ha hagut un canvi important els últims anys. La guia de l'Endocrine Society publicada el juny del 2024 desaconsella el cribratge de 25-OH-D en persones sanes, també en persones amb obesitat o amb la pell fosca, perquè no s'ha pogut demostrar quin nivell cal aconseguir per obtenir un benefici concret. A Espanya, les recomanacions de les societats científiques i dels serveis de salut van en la mateixa línia: no es recomana el cribratge poblacional.
Una altra cosa és demanar-la quan hi ha un motiu. Té sentit mesurar-la si hi ha osteoporosi o una fractura per fragilitat, sospita d'osteomalàcia, una malaltia que impedeixi absorbir greixos (celiaquia, malaltia de Crohn, cirurgia bariàtrica), malaltia renal o hepàtica crònica, alteracions del calci o de la paratiroide, o tractaments que interfereixen amb la vitamina D, com alguns antiepilèptics o la rifampicina.
Per què el metge no la demana a tothom
Perquè una determinació sense pla darrere acaba generant més visites, més suplements i més analítiques de control, sense que la persona estigui millor. En canvi, en els grups amb motiu clínic, saber la xifra canvia la conducta: es tracta, es corregeix la causa i es comprova el resultat.
Qui té més risc de tenir la vitamina D baixa
El perfil de risc és bastant reconeixible i té més a veure amb la vida que es fa que amb el país on es viu:
- Gent gran, sobretot si surt poc de casa o viu en una residència. La pell fabrica menys vitamina D amb l'edat i l'intestí n'absorbeix menys.
- Persones amb la pell fosca: la melanina filtra la radiació ultraviolada i cal més estona de sol per obtenir el mateix.
- Qui va sempre cobert per feina, per costum o per creences.
- Persones amb obesitat o operades de cirurgia bariàtrica.
- Malalties amb malabsorció de greixos i alguns problemes renals o hepàtics.
- Nadons amb lactància materna exclusiva, perquè la llet materna en porta poca. Per això es recomana suplement el primer any.
Sol: quant i com, sense cremar-se
La recomanació que circula des de fa anys és exposar braços i cames, o cara, braços i mans, entre 5 i 15 minuts unes tres vegades per setmana, i més estona si la pell és fosca o si es tracta d'una persona gran. També s'ha de dir que molts dermatòlegs no recomanen buscar més sol, perquè el mateix ultraviolat que fabrica la vitamina és el que augmenta el risc de càncer de pell.
El punt d'equilibri raonable és senzill: estones curtes i freqüents al carrer, mai fins a l'envermelliment. Cremar-se no fabrica més vitamina D, només fa mal a la pell. I en ple hivern, per molt que es busqui, el sol del migdia no dona per gaire.
La crema solar et deixa sense vitamina D?
És una por molt estesa i la resposta curta és que no. Una revisió de 75 estudis publicats entre 1970 i 2017, publicada al British Journal of Dermatology el 2019, no va trobar que l'ús habitual de protector solar redueixi de manera significativa la producció de vitamina D, i un assaig fet a Tenerife amb cremes de factor 15 aplicades correctament va mostrar una síntesi excel·lent. Tens més detalls sobre l'ús correcte a l'article de la importància de la crema solar.
Alimentació: on hi ha vitamina D de debò
Pocs aliments en porten de manera natural, i per això amb la dieta sola costa arribar a les quantitats recomanades. Els que més n'aporten són el peix blau (salmó, sardina, verat, truita, areng), el rovell d'ou i el fetge. A més, hi ha productes enriquits: llet, iogurts i cereals d'esmorzar en porten afegida. El portal MedlinePlus de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units ho resumeix igual: la major part de la vitamina D de la dieta ve d'aliments enriquits.
Val la pena posar peix blau a la taula dues o tres vegades per setmana igualment, encara que no sigui per la vitamina D. Si t'interessa el tema, ho vam tractar a fons quan vam parlar de com llegir l'analítica del colesterol.
Suplements: dosis, pautes i límits
Les quantitats diàries recomanades són modestes: 600 UI per a la majoria d'adults, 800 UI a partir dels 71 anys i 400 UI durant el primer any de vida. El servei de salut britànic ho simplifica en 10 micrograms diaris per a tothom a partir de l'any, i recorda que 1 microgram equival a 40 UI. Quan hi ha un dèficit real, el metge pot pautar dosis més altes durant unes setmanes i després passar a una dosi de manteniment.
El límit també importa. Prendre'n més de 4.000 UI al dia de manera sostinguda pot provocar hipercalcèmia, és a dir, massa calci a la sang, que debilita l'os i pot fer mal als ronyons i al cor. En nens d'1 a 10 anys el sostre és de 2.000 UI i en menors d'un any, de 1.000 UI. Al sol no t'hi pots intoxicar; amb càpsules, sí.
Per què és millor una dosi diària baixa que una megadosi mensual
La guia del 2024 recomana, en les persones de 50 anys o més que tenen indicació de prendre'n, dosis diàries baixes en comptes de dosis altes espaiades. L'ampolleta mensual o trimestral és còmoda i encara es fa servir molt, però l'evidència actual no hi juga a favor.
Què no fa la vitamina D
Aquesta part sol sorprendre. L'assaig VITAL, el més gran fet fins ara, va repartir 2.000 UI diàries o placebo entre 25.871 adults durant una mitjana de 5,3 anys. No va reduir els càncers ni els episodis cardiovasculars greus, i l'anàlisi de fractures publicada després tampoc va trobar menys fractures en el grup que prenia vitamina D. Eren persones majoritàriament sanes i amb nivells inicials correctes, que és justament on més se sol recomanar el suplement pel seu compte.
Això no vol dir que la vitamina D no serveixi de res. Vol dir que serveix per al que serveix: corregir un dèficit real, protegir l'os quan hi ha un motiu i acompanyar el tractament de l'osteoporosi. Com a pastilla preventiva universal, els números no hi són.
Què més mira el metge quan la vitamina D surt baixa
Una xifra sola no diu gran cosa. Davant d'una vitamina D baixa amb símptomes o amb factors de risc, el següent pas acostuma a ser mirar el calci, el fòsfor, la fosfatasa alcalina, la funció del ronyó i, segons el cas, la paratiroide. És la manera de distingir un dèficit alimentari o de sol d'un problema d'absorció o hormonal.
De passada, en una analítica completa apareixen altres coses que expliquen símptomes que la gent atribueix a la vitamina D: el ferro i la ferritina, la vitamina B12 i la funció tiroidal. De fet, quan algú consulta per caiguda de cabell a la tardor, aquestes tres solen donar més informació que la vitamina D.
Com estudiem la vitamina D baixa a Clínica Eupnea
A Palamós ho fem dins dels estudis metabòlics, que inclouen el perfil de glucosa, el perfil de lípids, la funció tiroidal, la funció hepàtica i renal i el capítol de minerals i vitamines, on hi ha el ferro, el calci, la vitamina D, la vitamina B12 i l'àcid fòlic. L'extracció demana un dejuni de 10 a 12 hores i el resultat s'interpreta juntament amb la resta de l'analítica.
Qui interpreta la teva vitamina D baixa
Els estudis metabòlics els signa el Dr. David Pérez Asensio, especialista en endocrinologia. A la visita es revisa si hi havia un motiu per demanar la prova, què surt a la resta de paràmetres, si cal tractar i durant quant de temps, i quan convé repetir-la. No sempre acaba amb una recepta, i aquesta també és una conclusió vàlida.
Per demanar hora pots trucar al 872 21 75 91 de dilluns a divendres, de 9.00 a 13.30 h i de 15.30 a 19.30 h.
Preguntes freqüents
Que la 25-hidroxivitamina D de la teva sang està per sota del valor que marca el laboratori, habitualment 20 o 30 ng/ml. Per sota de 20 ng/ml (50 nmol/l) es considera dèficit gairebé a tot arreu. Entre 20 i 30 hi ha desacord entre guies, i la guia de l'Endocrine Society del 2024 va concloure que l'evidència no permet fixar una xifra objectiu. Un resultat lleugerament baix en una persona sana i sense símptomes no equival a una malaltia.
Els dèficits importants donen dolor als ossos, dolor i debilitat muscular, i en els adults poden arribar a l'osteomalàcia. En els nens, el dèficit greu causa raquitisme, i els espasmes musculars solen ser el primer signe. La majoria de resultats una mica baixos no donen cap símptoma. El cansament és tan inespecífic que abans d'atribuir-lo a la vitamina D convé descartar anèmia, problemes de tiroide, mala son o ansietat.
Depèn de l'època, de l'hora i de la pell. Els càlculs fets a València, a una latitud semblant a la nostra, donen uns 10 minuts cap a les 13 h a la primavera i l'estiu amb una quarta part del cos descoberta, i unes dues hores al migdia de l'hivern amb només un 10 % del cos exposat. La recomanació clàssica són estones curtes de 5 a 15 minuts unes tres vegades per setmana, sense arribar mai a l'envermelliment.
El peix blau és la millor font natural: salmó, sardina, verat, truita i areng. També n'aporten el rovell d'ou i el fetge. La resta ve sobretot d'aliments enriquits, com llet, iogurts i cereals d'esmorzar. Amb la dieta sola és difícil arribar a les quantitats recomanades, i per això la font principal continua sent el sol.
Les quantitats diàries recomanades són 400 UI el primer any de vida, 600 UI de l'any als 70 i 800 UI a partir dels 71. Si hi ha un dèficit confirmat, el metge pot indicar dosis més altes unes setmanes i després una dosi de manteniment. En persones de 50 anys o més amb indicació de prendre'n, la guia del 2024 prefereix dosis diàries baixes abans que megadosis mensuals.
Sí. Prendre més de 4.000 UI diàries durant temps pot fer pujar el calci de la sang (hipercalcèmia), cosa que debilita l'os i pot danyar el ronyó i el cor. En nens d'1 a 10 anys el límit és de 2.000 UI al dia i en menors d'un any, de 1.000 UI. Amb l'exposició solar no hi ha risc d'intoxicació, perquè el cos regula la producció.
No en les condicions reals d'ús. Una revisió de 75 treballs publicats entre 1970 i 2017 no va trobar un efecte significatiu del protector solar sobre la producció de vitamina D, i un assaig amb cremes de factor 15 aplicades correctament va mostrar una síntesi excel·lent. Protegir-se del sol per evitar cremades i càncer de pell i mantenir la vitamina D no són objectius incompatibles.
Tens una analítica amb la vitamina D baixa?
A Clínica Eupnea, a Palamós, la revisem dins dels estudis metabòlics i l'endocrí t'explica si cal fer alguna cosa i durant quant de temps.
Demanar Cita