Sempre comença igual. Un matí de setembre et passes la mà pel cabell i te'n queden quatre entre els dits. Al desguàs de la dutxa hi ha més pèl del que recordaves i la goma del cabell fa una volta més que al juny. La primera reacció és mirar-se l'arrel al mirall del bany buscant una clariana que, gairebé sempre, encara no hi és.
La caiguda del cabell a la tardor és una de les consultes més repetides de setembre i octubre, i la immensa majoria de vegades és un fenomen conegut, mesurat i reversible. Ara bé, no totes ho són. Distingir la caiguda estacional de la que amaga una altra cosa és fàcil si saps què mirar, i és exactament el que trobaràs aquí.
Què trobaràs en aquest article
- Quant cabell és normal perdre cada dia
- Per què cau més cabell a la tardor
- L'effluvium telogen: la caiguda que arriba tres mesos tard
- Quan la caiguda del cabell ja no és estacional
- Què cal mirar en una analítica
- Caiguda del cabell en la dona: postpart, menopausa i hormones
- El cuir cabellut també compta
- Què es pot fer a consulta
- Caiguda del cabell: què ajuda a casa i quins mites no serveixen
- Quan demanar hora
- Preguntes freqüents
Les claus en trenta segons
- Perdre un centenar de cabells al dia entra dins de la normalitat; el que orienta és el canvi respecte de fa un mes, no la xifra.
- El pic de cabells en fase de repòs es concentra a finals d'estiu i la caiguda visible arriba un o dos mesos després: setembre i octubre.
- L'effluvium telogen apareix dos o tres mesos després del que el desencadena: una febre alta, un part, una dieta dura, una operació o una temporada dolenta.
- Una caiguda difusa sol ser reversible; una caiguda per zones, amb clarianes o amb el cuir cabellut vermell i dolorós, no espera.
- La ferritina i la funció tiroidal són els dos paràmetres que més sovint expliquen una caiguda que no s'atura.
- Els tractaments capil·lars funcionen millor com a suport que com a solució única, i mai substitueixen tractar la causa.
Quant cabell és normal perdre cada dia
La xifra que es fa servir habitualment és d'uns cent cabells al dia. Ho recull, entre d'altres, la fitxa sobre la pèrdua de cabell de MedlinePlus, de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units. És una xifra orientativa i no cal comptar-los.
El motiu és que el cabell no creix de manera sincronitzada. Cada fol·licle funciona pel seu compte i passa per tres fases: una llarga de creixement, una molt curta de transició i una de repòs que dura al voltant de tres mesos i acaba amb la caiguda del pèl per deixar lloc al que ve al darrere. En un cuir cabellut sa hi ha, en tot moment, entre un 5 i un 15 per cent de fol·licles en repòs. Aquest percentatge és el que puja i baixa al llarg de l'any.
Com valorar la caiguda del cabell sense obsessionar-s'hi
Comptar pèls acaba malament: es converteix en un ritual d'ansietat que no aporta res. Hi ha maneres més útils de seguir-ho. La primera és fotografiar-se la clenxa i la coroneta amb la mateixa llum i la mateixa postura una vegada al mes; el canvi real es veu comparant fotos, no mirant-se al mirall cada dia. La segona és fixar-se en el gruix de la cua de cavall: si la goma fa una volta més que fa mig any, hi ha una pèrdua de densitat objectiva.
Per què cau més cabell a la tardor
Que el cabell cau més a la tardor no és una llegenda de perruqueria. Hi ha estudis que van seguir persones sanes durant anys arrencant i comptant cabells de manera sistemàtica, i tots van trobar el mateix: el percentatge de pèls en fase de repòs arriba al màxim a finals d'estiu, i la caiguda visible el segueix amb un o dos mesos de retard. Traduït al calendari mediterrani, això vol dir setembre i octubre.
Convé ser honest amb l'abast d'aquestes dades. Són sèries petites, fetes majoritàriament en dones i homes sans del nord d'Europa, i no expliquen del tot el mecanisme. La hipòtesi més repetida relaciona el fenomen amb el fotoperíode i amb les hores de sol acumulades, un rastre del pelatge estacional que conserven la majoria de mamífers. Sigui quin sigui el motiu de fons, el patró es repeteix any rere any.
Què hi afegeix l'estiu de la Costa Brava
A la caiguda fisiològica s'hi suma tot el que el cabell ha passat entre juny i setembre. Sol directe durant hores, sal, clor de piscina, assecats i planxes sobre un cabell ja castigat i, sovint, uns mesos de menjar desordenat i de dormir poc. Res d'això arrenca el pèl de l'arrel, però sí que li deteriora la fibra: el cabell es trenca abans, es veu més fi i la sensació de pèrdua augmenta encara que el nombre de fol·licles sigui el mateix.
L'effluvium telogen: la caiguda que arriba tres mesos tard
És el nom tècnic de la caiguda difusa més freqüent i el concepte clau per entendre-la és el retard. Quan el cos passa per un episodi exigent, molts fol·licles que estaven creixent entren de cop en fase de repòs. Com que aquesta fase dura uns tres mesos, el cabell no cau aleshores sinó un trimestre després, quan la persona ja s'ha oblidat del que va passar i no relaciona una cosa amb l'altra.
Els desencadenants més habituals són coneguts:
- Una febre alta o una infecció important, inclosos els quadres virals que deixen el cos tocat uns quants dies.
- Un part: la caiguda del postpart n'és l'exemple clàssic i apareix entre el segon i el quart mes.
- Una intervenció quirúrgica o una anèstesia general.
- Una dieta molt restrictiva o una pèrdua de pes ràpida, sobretot si va acompanyada de poca proteïna.
- Un període d'estrès intens o de son molt insuficient mantingut en el temps.
- L'inici o el canvi de determinats fàrmacs, entre ells alguns anticoagulants, antitiroidals, retinoides o antidepressius.
La bona pista diagnòstica és mirar enrere tres mesos, no tres dies. Si al maig vas tenir una grip que et va deixar cinc dies al llit, la caiguda d'agost pot venir d'allà. Aquest tipus de caiguda és difusa (surt de tot el cap, no d'una zona), s'atura sola i el cabell es recupera, encara que la recuperació sigui més lenta del que a ningú li agradaria.
Quan la caiguda del cabell ja no és estacional
Hi ha senyals que treuen el cas del terreny estacional i el porten al d'una consulta sense esperar la primavera.
- Clarianes rodones i ben delimitades, d'aparició ràpida, al cap o a la barba: és el patró de l'alopècia areata i vol valoració.
- Vermellor, descamació, dolor o pústules al cuir cabellut. Quan hi ha inflamació i el fol·licle es perd, la pèrdua pot ser definitiva, i aquí el temps compta.
- Eixamplament progressiu de la clenxa o pèrdua de densitat a la coroneta mantinguda durant mesos: apunta a alopècia androgenètica, que no és estacional i té tractament propi.
- Entrades que retrocedeixen de manera clara en un home jove.
- Caiguda que continua igual de forta passats sis mesos.
- Caiguda acompanyada de cansament, intolerància al fred, augment o pèrdua de pes, regles molt abundants o ungles trencadisses.
Per orientar-te sobre els diferents tipus, la pàgina d'alopècia dels Manuals MSD els descriu amb llenguatge planer i sense vendre res.
Què cal mirar en una analítica
Davant d'una caiguda difusa que no s'atura, l'analítica és la primera eina i sovint la que dona la resposta. A Clínica Eupnea les anàlisis clíniques es fan al mateix centre, amb extracció al matí i resultats comentats a consulta.
La ferritina: el número que més es malinterpreta
La ferritina mesura el ferro emmagatzemat i baixa molt abans que l'hemoglobina. Es pot tenir un hemograma perfectament normal i el dipòsit de ferro pràcticament buit. Aquí hi ha un matís important: molts laboratoris marquen com a normal a partir de 10 o 15 ng/ml, però bona part de la literatura dermatològica situa el llindar útil per al cabell bastant més amunt, entre 30 i 40, i alguns autors encara més. No hi ha una xifra tancada i acceptada per tothom. Per això el valor s'interpreta amb la persona al davant: no és el mateix un 25 en una dona amb regles abundants i caiguda de sis mesos que el mateix 25 en algú sense cap altre símptoma.
Tiroide, vitamina D i la resta del panell
La funció tiroidal és l'altra sospitosa habitual. Tant l'hipotiroïdisme com l'hipertiroïdisme provoquen caiguda difusa, i sovint el cabell és el primer motiu pel qual algú acaba demanant hora. Si vols entendre com es manifesten, ho expliquem a l'article sobre problemes de tiroide. Al panell s'hi solen afegir vitamina D, vitamina B12, zinc i, en dones amb signes d'excés androgènic, un estudi hormonal. La resta de determinacions es demanen segons el que expliqui cada pacient, no per rutina.
Caiguda del cabell en la dona: postpart, menopausa i hormones
Durant l'embaràs el cabell acostuma a estar espectacular perquè els nivells hormonals allarguen la fase de creixement. Després del part, aquests nivells cauen en picat i tots aquells fol·licles que anaven amb pròrroga entren en repòs alhora. El resultat és la caiguda del postpart, que sol començar cap al segon o tercer mes, espanta molt i es resol sola al llarg del primer any.
La menopausa planteja una altra situació. La caiguda de l'estrogen deixa l'efecte androgènic més al descobert i el cabell tendeix a afinar-se a la part alta del cap mantenint la línia frontal. No és un effluvium passatger sinó un canvi progressiu, i s'aborda diferent. Al costat del cabell solen aparèixer altres símptomes que val la pena posar en context: els repassem a la guia de la menopausa.
El cuir cabellut també compta
Un error molt estès és tractar el cabell i oblidar-se de la pell d'on surt. Un cuir cabellut amb descamació, picor o vermellor manté una inflamació de fons que empitjora qualsevol caiguda, per molt bon tractament capil·lar que s'hi apliqui a sobre.
La causa més freqüent és la dermatitis seborreica, que va per brots i sovint empitjora amb el canvi d'estació i amb l'estrès. Es controla bé, però necessita un tractament propi i constant; en parlem a fons a l'article sobre dermatitis seborreica. També hi entren la psoriasi del cuir cabellut i, en nens, les infeccions per fongs, que exigeixen tractament per via oral. Si et pica, et descama o et fa mal el cap en tocar-lo, aquesta part es resol primer.
El cabell no es recupera a la velocitat que voldries
Un cabell creix aproximadament un centímetre al mes. Encara que la caiguda s'aturi avui, els pèls nous trigaran mesos a fer-se visibles i, mentrestant, aniran apareixent com uns cabells curts i rebels a la línia del front que molta gent confon amb trencament. Són bona notícia. Qualsevol tractament capil·lar, sigui el que sigui, s'ha de valorar amb aquest calendari al cap: abans de tres o quatre mesos no es pot jutjar res.
Què es pot fer a consulta
La primera part de la feina és sempre diagnòstica: veure el cuir cabellut, valorar el patró de la caiguda, revisar els fàrmacs i demanar l'analítica. A partir d'aquí, a la unitat de medicina estètica a Palamós es valoren els tractaments capil·lars que tenen sentit en cada cas.
Bioestimulació capil·lar
La bioestimulació capil·lar consisteix a portar actius, vitamines i factors nutritius directament al fol·licle mitjançant microinjeccions al cuir cabellut. L'objectiu és millorar l'entorn on creix el pèl, guanyar densitat i qualitat capil·lar i frenar la caiguda. Es fa per sessions i és més eficaç com a suport d'un pla complet que com a gest aïllat.
PRP capil·lar
El PRP capil·lar utilitza plasma ric en plaquetes obtingut d'una petita extracció de sang de la mateixa persona. Es centrifuga per concentrar els factors de creixement i s'aplica al cuir cabellut. La lògica és estimular els fol·licles que encara són viables. Funciona millor en alopècies incipients, requereix diverses sessions i manteniment, i no crea cabell allà on el fol·licle ja s'ha perdut. Explicat així, sense promeses de més, és una eina raonable.
Tractar la causa, que és el que més canvia el resultat
Cap tractament capil·lar compensa una ferritina per terra, un hipotiroïdisme sense controlar o una dieta sense proteïna suficient. Quan hi ha una causa corregible, corregir-la és el que fa girar la situació; la resta acompanya. Aquesta és la diferència entre un abordatge mèdic i un de només estètic, i és el motiu pel qual l'analítica va abans que la primera sessió.
Caiguda del cabell: què ajuda a casa i quins mites no serveixen
Coses amb un efecte real, encara que modest:
- Menjar prou proteïna cada dia. El cabell és pràcticament queratina i les dietes molt baixes en proteïna es noten al cap de pocs mesos.
- Rentar-se el cap amb la freqüència que et demani el cuir cabellut, sense por. Espaiar els rentats no salva ni un cabell.
- Afluixar la tensió mecànica: cues molt tibants, monyos amb pinces agressives i extensions mantingudes acaben provocant alopècia per tracció, sobretot a les temples.
- Baixar la temperatura de l'assecador i espaiar la planxa durant les setmanes de més caiguda.
- Dormir prou i tractar l'estrès sostingut, que és un factor real i no una excusa.
Mites que continuen circulant
Tallar-se el cabell no fa que creixi més fort: el gruix es decideix a l'arrel i el que fa la tisora és eliminar puntes obertes. Els xampús anticaiguda milloren l'estat del cuir cabellut, però cap d'ells posa cabell nou; el temps de contacte durant un rentat és massa curt per a res més. I la idea que la caiguda ve de «mala circulació» al cap i que es corregeix amb massatges vigorosos no s'aguanta: si de cas, fregar amb força una zona irritada empitjora les coses. Per repassar com funciona el cicle capil·lar amb detall, els Manuals MSD expliquen el creixement del pèl pas a pas.
Quan demanar hora
No cal córrer per una caiguda difusa de tres setmanes al setembre. Sí que val la pena demanar hora si es compleix qualsevol d'aquestes condicions: la caiguda dura més de tres mesos, hi ha clarianes o zones sense pèl, el cuir cabellut fa mal o està vermell, s'acompanya de cansament o d'altres símptomes generals, s'ha eixamplat la clenxa de manera clara, o simplement fa mesos que hi dones voltes. Una visita amb analítica sol tancar el tema molt abans que sis mesos de proves pel teu compte.
Preguntes freqüents
Al voltant d'un centenar, i és una xifra que no cal comptar. El cabell no creix tot alhora: cada fol·licle segueix el seu propi cicle i, en un moment donat, entre el 5 i el 15 per cent estan en fase de repòs esperant per caure. Per això sempre en trobes al raspall, al coixí i al desguàs. El que orienta de debò no és el nombre exacte sinó el canvi: si aquest mes en surt clarament més que el mes passat i això dura setmanes, val la pena mirar-s'ho.
Sí, i està descrit en estudis que van seguir persones sanes durant anys mesurant quants cabells tenien en fase de repòs. El percentatge màxim apareix cap al final de l'estiu i la caiguda visible arriba un o dos mesos després, és a dir, al setembre i a l'octubre. Els treballs són petits i no expliquen del tot per què passa (s'apunta a les hores de sol i al fotoperíode), però el patró es repeteix. La caiguda del cabell estacional és real, molesta i, en principi, passatgera.
Entre sis setmanes i tres o quatre mesos en la majoria de casos, i després es frena sola. El cabell nou triga a fer-se visible: com que creix un centímetre al mes aproximadament, els primers pèls curts a la línia del front no es veuen fins passades unes quantes setmanes més. Si la caiguda continua igual de forta més enllà dels sis mesos, ja no es pot atribuir a l'estació i cal buscar-ne la causa.
No. El cabell que cau amb el xampú ja estava desprès del fol·licle; rentar-se només fa que hi surti tot de cop en comptes de repartit al llarg del dia. De fet, espaiar molt els rentats acostuma a espantar més, perquè el que hauria caigut en tres dies apareix junt al desguàs. Un cuir cabellut brut o amb caspa tampoc no ajuda gens: la descamació i el picor empitjoren la caiguda en comptes de frenar-la.
La bàsica sol incloure hemograma, ferro i ferritina, funció tiroidal (TSH i T4 lliure) i vitamina D; segons el cas, s'hi afegeix B12, zinc, funció hepàtica i renal i, en dones amb altres símptomes, un perfil hormonal. La ferritina és la que dona més informació perquè baixa molt abans que l'hemoglobina: pots no ser anèmica i tenir el dipòsit de ferro buit. A Clínica Eupnea l'analítica es fa al mateix centre i el resultat es comenta a consulta, que és el que realment importa.
Poden ajudar en casos seleccionats, sobretot quan hi ha una alopècia incipient amb fol·licles vius i s'utilitzen com a suport, no com a solució màgica. El PRP capil·lar concentra els factors de creixement de la teva pròpia sang i els diposita al cuir cabellut; la bioestimulació capil·lar aporta nutrients i actius directament al fol·licle. Cap dels dos crea cabell on el fol·licle ja ha desaparegut, cap dels dos substitueix el tractament de la causa i tots dos requereixen sessions i manteniment. Amb aquestes cartes sobre la taula, val la pena valorar-ho a consulta.
Serveixen si et falta el que contenen. El dèficit de biotina és rarísim en algú que menja normal, i prendre'n en excés no fa créixer més cabell; a més, pot alterar analítiques de tiroide i de marcadors cardíacs i portar el metge a conclusions equivocades, així que convé avisar que en prens. Els suplements de ferro sí que funcionen quan hi ha un dipòsit baix, però es prenen amb un resultat al davant i amb control, no per intuïció. Abans de comprar un pot, val més gastar-se els diners en una analítica.
Et cau més cabell del que et sembla normal?
A Clínica Eupnea, a Palamós, valorem el cuir cabellut, demanem l'analítica que toca i et diem si cal tractament capil·lar o no.
Demanar Cita