En un sopar d'estiu a la terrassa, amb música de fons i quatre converses creuades, hi ha algú que somriu i assenteix sense haver entès la meitat del que li diuen. A casa apuja la televisió dues ratlles més que la resta. Al telèfon demana «com dius?» cada tres frases. Ell no creu que hi senti malament: creu que la gent parla baix.
La pèrdua d'audició rarament arriba de cop. S'instal·la durant anys, el cervell hi compensa com pot i l'entorn la detecta molt abans que la persona afectada. Segons l'Organització Mundial de la Salut, més del 25 % de les persones de més de 60 anys tenen una pèrdua d'audició discapacitant. I bona part de qui la té no ho sap perquè no s'ha fet mai una audiometria.
Què trobaràs en aquest article
- Primers senyals de pèrdua d'audició
- Tipus de pèrdua d'audició
- Les causes més freqüents
- Acúfens: el xiulet que sovint l'acompanya
- Sordesa sobtada: quan és una urgència
- Què és una audiometria i com es fa
- Pèrdua d'audició en nens
- Sentir-hi malament i memòria: què se'n sap
- Tractament: del tap de cera als audiòfons
- Com protegir l'audició
- Quan demanar hora amb l'otorrino
- Preguntes freqüents
Les claus en trenta segons
- El primer senyal no és «no sento»: és no seguir converses amb soroll de fons i demanar que et repeteixin les coses.
- Més del 25 % dels majors de 60 anys tenen una pèrdua d'audició discapacitant, segons l'OMS.
- El tap de cera és una de les causes més freqüents i més fàcils de resoldre. Els bastonets l'empitjoren.
- A partir de 85 decibels, l'exposició llarga o repetida fa malbé l'oïda de manera permanent.
- La sordesa sobtada d'una orella és una urgència: el tractament funciona millor les dues primeres setmanes.
- L'audiometria dura 20-30 minuts, no fa mal i no requereix preparació.
Primers senyals de pèrdua d'audició
La pèrdua gradual es nota primer en situacions difícils i no pas en silenci. Els senyals més habituals són demanar que et repeteixin les coses, entendre malament paraules que s'assemblen, costar-te seguir una conversa en un restaurant, en una reunió o en un dinar familiar, sentir les veus però no entendre-les bé, necessitar més volum a la televisió o a la ràdio i tenir dificultats per parlar per telèfon. Molts pacients hi afegeixen un cansament que no sabien explicar: escoltar amb esforç durant hores esgota.
El que noten els altres abans que tu
La pèrdua per edat afecta primer els sons aguts, i els aguts són justament les consonants que diferencien una paraula d'una altra. Per això la persona sent que algú parla però no capta el missatge, i acaba pensant que el problema és la vocalització dels altres. La família, en canvi, veu les respostes que no quadren i el volum de la tele. Si t'ho han comentat més d'una vegada, és una bona raó per fer-ne la prova.
Tipus de pèrdua d'audició
Hi ha dues grans famílies, i distingir-les canvia completament el pronòstic. La pèrdua de transmissió apareix quan el so no arriba bé a l'oïda interna perquè alguna cosa el frena al conducte, al timpà o a l'oïda mitjana: un tap de cera, líquid darrere del timpà, una perforació o una otitis. Moltes d'aquestes causes tenen solució. La pèrdua neurosensorial es produeix quan el so sí que arriba però les cèl·lules de l'oïda interna o el nervi no el transformen bé en senyal; és la de l'edat i la del soroll, i avui no es regenera, però s'hi pot compensar. Quan conviuen totes dues es parla de pèrdua mixta. La fitxa del Manual MSD sobre la pèrdua d'audició explica bé aquesta diferència.
Les causes més freqüents
Tap de cera: la més fàcil de resoldre
La cera no és brutícia: protegeix i hidrata el conducte. De vegades s'acumula i el tapa, i dona sensació d'orella tapada, xiulets, una baixada d'audició evident i de vegades mareig. És una de les causes més freqüents de pèrdua d'audició tractable, sobretot en la gent gran. L'error clàssic és atacar-la amb bastonets, que la compacten encara més; en parlem amb detall a l'article sobre l'otitis del nedador.
Soroll: el mal que no avisa
Per sota de 70 decibels l'oïda no pateix encara que l'exposició sigui llarga, però a partir de 85 l'exposició prolongada o repetida pot deixar lesions permanents. Un concert o uns auriculars al màxim es mouen entre 94 i 110 decibels, i un castell de focs, entre 140 i 160. Després d'una nit de festa major és normal notar l'oïda embotada i un xiulet que desapareixen en un o dos dies, i aquí hi ha el parany: que desaparegui no vol dir que no hagi quedat dany. L'OMS calcula que més de 1.000 milions de joves estan en risc de pèrdua d'audició permanent i evitable per hàbits d'escolta poc segurs.
L'edat
La presbiacúsia, la pèrdua lligada a l'envelliment, és progressiva, afecta totes dues orelles per igual i comença pels aguts. No és una malaltia rara ni un destí que calgui acceptar en silenci: amb la cera, les infeccions i el soroll, és una de les causes més freqüents de pèrdua d'audició, i té tractament en forma d'adaptació auditiva.
Otitis i líquid darrere del timpà
Les otitis de repetició i el líquid que queda a l'oïda mitjana després d'un refredat produeixen una pèrdua de transmissió que, en nens, pot passar desapercebuda durant setmanes. Una perforació del timpà, la malaltia de Ménière i alguns fàrmacs completen la llista de causes que es revisen a consulta.
Acúfens: el xiulet que sovint l'acompanya
Un xiulet, un brunzit o un soroll de fons que no ve de fora. Els acúfens, o tinnitus, afecten aproximadament un de cada set adults segons la metaanàlisi més àmplia publicada fins ara, i en un 2 % són greus. No són una malaltia en si sinó un símptoma, que pot venir del soroll, d'una pèrdua d'audició que la persona encara no ha notat, de l'estrès o de problemes vasculars. Per això, davant d'un acúfen que dura setmanes, la primera prova és l'audiometria. Dos detalls s'han de dir sempre a la consulta: si només és d'una orella i si bat al ritme del pols.
Sordesa sobtada: quan és una urgència
La majoria de pèrdues d'audició són lentes. Hi ha una excepció que convé conèixer: la pèrdua d'audició sobtada neurosensorial, en què una orella perd audició en qüestió d'hores o de pocs dies, de vegades amb xiulet o sensació de plenitud. Molta gent pensa que és un tap o l'orella tapada d'un refredat i deixa passar dies preciosos.
No esperis a veure si passa
Si has perdut audició de cop en una orella, sense dolor i sense cap causa evident, demana una valoració el mateix dia. La guia clínica de l'Acadèmia Americana d'Otorrinolaringologia recomana confirmar-ho amb una audiometria com més aviat millor i com a molt dins dels 14 dies, i oferir corticoides dins de les dues primeres setmanes. Entre un terç i dos terços dels pacients recuperen audició, però el temps juga en contra.
Què és una audiometria i com es fa
L'audiometria és la prova que mesura quant i com hi sents. A Clínica Eupnea la fan els especialistes d'otorrinolaringologia amb equips calibrats, en un ambient silenciós, i consta de diverses parts que es complementen.
Audiometria tonal
Amb uns auriculars, sents tons purs de freqüències diferents, dels greus de 250 Hz als aguts de 8.000 Hz, i indiques quan els perceps. El resultat és l'audiograma, un gràfic que mostra quina intensitat necessita cada freqüència perquè la sentis i si la pèrdua és de transmissió o neurosensorial.
Audiometria verbal
En comptes de tons, paraules. Mesura quin percentatge entens a diferents volums, que és el que realment importa a la vida diària, i és una dada clau per decidir si un audiòfon t'ajudarà i per fer-ne el seguiment.
Impedanciometria o timpanometria
Estudia com es mou el timpà i com funciona l'oïda mitjana, i inclou els reflexos estapedials. És la prova que detecta líquid darrere del timpà, disfunció de la trompa o una perforació.
Com es diagnostica la pèrdua d'audició a Clínica Eupnea
Primer, l'exploració de l'orella amb otoscopi, que descarta en segons un tap o una otitis. Després, l'audiometria, que dura uns 20 o 30 minuts, no fa mal i no requereix cap preparació. El resultat s'interpreta al moment i el comenten amb tu la Dra. Anna Juanola o el Dr. Josep Ibáñez, especialistes del servei d'otorrinolaringologia. Per al cribratge auditiu, el servei també disposa d'otoemissions acústiques.
Pèrdua d'audició en nens
Un nen que no sent bé no ho diu: es distreu, contesta malament, apuja la tauleta, sembla que «no fa cas» o té un llenguatge que avança més a poc a poc. Amb la tornada a l'escola i els primers refredats de la tardor, de vegades és el mestre qui ho detecta. Segons l'OMS, gairebé el 60 % de la pèrdua d'audició en nens es deu a causes evitables, i entre les més habituals hi ha les otitis de repetició i el líquid a l'oïda mitjana, sovint lligats a unes vegetacions grans. Una pèrdua no detectada a temps pot endarrerir el desenvolupament de la parla, per això val la pena consultar-ho amb el servei de pediatria o directament amb l'ORL si hi ha sospita. La fitxa de l'OMS sobre sordesa i pèrdua d'audició recull aquestes xifres i les causes per etapes de la vida.
Sentir-hi malament i memòria: què se'n sap
La relació entre audició i demència és real i convé explicar-la sense exagerar. La comissió de The Lancet sobre prevenció de la demència de 2024 situa la pèrdua d'audició entre els factors de risc modificables amb més pes, amb un 7 % del risc evitable. Ara bé, quan l'assaig ACHIEVE va donar audiòfons i seguiment auditiu a 977 persones d'entre 70 i 84 anys, no va trobar diferències en el deteriorament cognitiu del conjunt al cap de tres anys. Sí que el va trobar en el subgrup amb més factors de risc, on el deteriorament va ser un 48 % més lent. La conclusió prudent és que tractar la pèrdua d'audició val la pena per si mateix i que, en algunes persones, pot tenir un benefici afegit.
Tractament: del tap de cera als audiòfons
Depèn de la causa, i per això no té sentit comprar un amplificador per internet abans de saber-la. Un tap de cera té una solució senzilla. Una otitis o el líquid darrere del timpà es tracten, i l'audició sol recuperar-se. Si hi ha una desviació del tabic o vegetacions que hi contribueixen, es valora. I quan la pèrdua és neurosensorial i afecta la comprensió de converses, la vida social o la feina, l'otorrinolaringòleg determina el grau i recomana el tipus d'audiòfon més adequat. I no té sentit esperar anys a mirar-ho: com més aviat se sap el grau de pèrdua, més aviat es pot decidir.
Com protegir l'audició
L'estàndard de l'OMS i la Unió Internacional de Telecomunicacions per a dispositius d'escolta fixa com a referència 80 decibels durant 40 hores setmanals en adults, i 75 en nens; si puges a 90, el marge segur baixa a unes quatre hores a la setmana. A la pràctica: auriculars amb el volum baix, taps a concerts, discoteques i castells de focs, descansos del soroll a la feina i res de bastonets a l'orella. La pàgina de MedlinePlus sobre trastorns de l'audició i sordesa reuneix consells de prevenció en llenguatge planer.
Quan demanar hora amb l'otorrino
Val la pena demanar hora si els de casa t'han dit més d'una vegada que no hi sents, si et costa seguir converses amb soroll, si tens un xiulet que dura setmanes, si notes una orella tapada que no es resol en uns dies, si fa anys que treballes amb soroll o si tens més de 60 anys i no t'has fet mai una audiometria. Si la pèrdua ha estat sobtada, no demanis hora: demana valoració el mateix dia. A Clínica Eupnea, a Palamós, pots fer-te una audiometria i tenir el resultat explicat per l'especialista a la mateixa visita. Per a altres problemes d'orella, nas i gola, tens la guia sobre otitis, sinusitis i problemes de veu.
Preguntes freqüents
Els primers senyals rarament són «no sento». Són demanar que et repeteixin les coses, entendre malament paraules concretes, apujar la televisió més que la resta de la casa, costar-te seguir una conversa quan hi ha soroll de fons o parlar per telèfon, i cansar-te en reunions i sopars. Molt sovint ho nota abans la família que un mateix. Si et reconeixes en dos o tres d'aquests punts, una audiometria ho aclareix en mitja hora.
No fa gens de mal i no requereix cap preparació. Et poses uns auriculars en un ambient silenciós i vas indicant quan sents cada so; després es fa la part verbal, amb paraules, i si cal una impedanciometria, que mesura com es mou el timpà. Tot plegat dura uns 20 o 30 minuts i el metge especialista t'explica el resultat en acabar.
Tractar-ho com una urgència i no esperar a veure si passa. La pèrdua d'audició sobtada neurosensorial, que sovint es confon amb un tap o amb l'orella tapada per un refredat, té més opcions de recuperació si es diagnostica i es tracta aviat. La guia clínica de l'Acadèmia Americana d'Otorrinolaringologia recomana confirmar-la amb una audiometria com més aviat millor i, com a molt, dins dels 14 dies, i el tractament amb corticoides s'ofereix dins de les dues primeres setmanes. Entre un terç i dos terços dels pacients recuperen audició, però ningú pot saber per endavant a quin grup pertany.
No. El bastonet empeny la cera cap endins, la compacta contra el timpà i pot fer una ferida al conducte. El servei de salut britànic desaconsella posar-hi els dits o qualsevol objecte i recorda que les espelmes d'orella no tenen cap evidència. Com a mesura casolana proposa dues o tres gotes d'oli d'oliva, tres o quatre vegades al dia durant tres a cinc dies, i consultar si als cinc dies no s'ha resolt o si l'orella està tan tapada que no sents res.
No sempre, però van molt sovint junts. Els acúfens afecten aproximadament un de cada set adults i poden venir del soroll, de l'estrès o de problemes vasculars, però sovint van lligats a una pèrdua d'audició que la persona encara no ha notat. Per això qualsevol xiulet que dura setmanes mereix una audiometria. Si només el sents d'una orella, o bat al ritme del pols, digues-ho a la consulta de manera explícita.
Per sota de 70 decibels l'oïda aguanta sense problema encara que l'exposició sigui llarga. A partir de 85, l'exposició llarga o repetida pot provocar pèrdua d'audició permanent. Una conversa normal es mou entre 60 i 70; un concert o uns auriculars al màxim, entre 94 i 110; un castell de focs, entre 140 i 160. L'estàndard de l'OMS per a dispositius d'escolta situa el límit en 80 decibels durant 40 hores a la setmana en adults, i en 75 en nens, i cada pujada de volum redueix aquest marge ràpidament.
La resposta honesta és: potser, en algunes persones. La pèrdua d'audició és un dels factors de risc modificables de demència amb més pes, i la comissió de The Lancet de 2024 li atribueix el 7 per cent del risc evitable. Però el gran assaig que ho va posar a prova, amb 977 persones d'entre 70 i 84 anys, no va trobar diferències en el conjunt al cap de tres anys. Sí que va trobar un deteriorament un 48 per cent més lent en el subgrup amb més factors de risc. El missatge útil és que val la pena tractar la pèrdua d'audició per sentir-hi millor, i que el possible benefici cognitiu és un afegit, no una garantia.
Et costa seguir les converses?
A Clínica Eupnea, a Palamós, et fem l'audiometria en mitja hora i l'otorrino t'explica el resultat a la mateixa visita.
Demanar Cita