A la tutoria de tercer t'ho diuen amb bones paraules: el nen és espavilat, però es despenja, no acaba les feines i llegir li costa més del que tocaria. A casa ja ho havíeu notat, tot i que no sabíeu com dir-ho. Quan arriba aquest punt, el pas següent no és endevinar-ho: és mesurar-ho. D'això s'ocupa la neuropsicologia.
A Clínica Eupnea, a Palamós (Baix Empordà), el servei de psicologia incorpora la Sra. Miruna Mihaila, psicòloga i neuropsicòloga. Les seves àrees són la neuropsicologia i les valoracions neuropsicològiques —també les infantils—, la psicologia geriàtrica, l'autisme (TEA) i el TDAH, la teràpia de parella i la teràpia infantil. Cinc portes d'entrada diferents; això és el que hi trobaràs darrere de cadascuna.
En aquest article
- Què és la neuropsicologia i en què es diferencia
- Valoració neuropsicològica infantil: quan demanar-la
- Com és una valoració, pas a pas
- Autisme (TEA) i TDAH
- Teràpia infantil: com es treballa amb els nens
- Psicologia geriàtrica: memòria, jubilació i cuidadors
- Teràpia de parella
- Qui t'atendrà a Clínica Eupnea
- Preguntes freqüents
Punts clau
- La neuropsicologia mesura com funcionen atenció, memòria, llenguatge i funcions executives, i les relaciona amb la conducta i l'aprenentatge
- Una valoració neuropsicològica infantil explica per què costa una cosa, no només que costa
- En el TDAH i el TEA la valoració recull informació de casa i de l'escola abans de concloure res
- La psicologia geriàtrica ajuda a distingir l'oblit de l'edat del deteriorament cognitiu i dona suport a la persona cuidadora
- La teràpia infantil treballa amb el nen i amb els pares alhora: sense ells, els canvis a casa no s'aguanten
- La teràpia de parella comença amb tots dos a la sala i se centra en la relació, no a repartir culpes
Què és la neuropsicologia i en què es diferencia de la psicologia
La psicologia clàssica s'ocupa sobretot del que sents i del que fas: ansietat, tristesa, conflictes, hàbits. La neuropsicologia mira una capa de més avall i pregunta com funcionen les eines amb què el cervell fa la feina: l'atenció, la memòria de treball, la velocitat amb què processes la informació, el llenguatge, la lectura i l'escriptura i les funcions executives —planificar, començar una tasca, canviar d'estratègia, frenar un impuls—.
La diferència pràctica és aquesta: davant d'un nen que no acaba mai els deures, la mirada psicològica es pregunta si hi ha desmotivació o angoixa, i la mirada neuropsicològica es pregunta si el problema és sostenir l'atenció, si li falta velocitat per copiar de la pissarra o si el que falla és organitzar-se. Sovint la resposta és una barreja de les dues coses, i per això s'exploren juntes. Les proves que es fan servir estan estandarditzades: no comparen el nen amb el seu germà ni amb el veí, sinó amb centenars de nens de la mateixa edat.
Valoració neuropsicològica infantil: quan demanar-la
Una valoració neuropsicològica infantil no és per a tothom ni cal fer-la per rutina. Té sentit quan hi ha una pregunta concreta que no se sap respondre. Aquests són els motius més habituals de consulta:
- L'escola detecta un retard en la lectura o l'escriptura que no millora amb reforç.
- Es despista, perd material, no acaba les tasques i sembla que «no escolti»: sospita de TDAH.
- Un retard del llenguatge o del desenvolupament que preocupa el pediatre.
- Dificultats socials, rutines molt rígides o interessos molt tancats: sospita de TEA.
- Un cop al cap, una epilèpsia o una malaltia neurològica i cal saber com ha quedat el rendiment cognitiu.
- Altes capacitats o un desajust gran entre el que el nen sap i el que treu a classe.
Fora d'aquests casos, sovint el més assenyat és esperar i observar. Un nen de cinc anys que es mou molt no necessita una bateria de proves; un de nou que fa tres cursos arrossegant la lectura, sí.
Com és una valoració, pas a pas
Val la pena saber què passarà, sobretot per explicar-ho al nen sense espantar-lo. El procés acostuma a tenir quatre moments:
- Entrevista amb els pares. Embaràs i part, desenvolupament, son, salut, història escolar i el motiu concret que us porta a consulta.
- Exploració amb el nen. Dues a quatre sessions de proves que ell viu com a jocs i endevinalles: recordar seqüències, buscar figures contrarellotge, copiar dibuixos, llegir llistes de paraules.
- Informació de l'escola. Qüestionaris per als tutors, perquè el que passa a l'aula no sempre es veu a la consulta.
- Informe i devolució. Una sessió per explicar el perfil en paraules entenedores, amb recomanacions per a casa i per a l'aula i, si cal, la derivació que correspongui.
L'informe serveix com a document de suport davant l'EAP, el pediatre o el centre educatiu quan cal demanar adaptacions.
Un informe no és una etiqueta
La por més freqüent dels pares és que un diagnòstic «marqui» el nen per sempre. A la pràctica passa el contrari: sense nom, la dificultat s'explica com a mandra o mala actitud, i això sí que deixa marca. Un perfil cognitiu ben fet diu on cal ajudar i on no cal, i acostuma a treure pressió de sobre a tota la família.
Autisme (TEA) i TDAH
El TDAH i el trastorn de l'espectre autista (TEA) es detecten sovint quan el ritme d'un nen no encaixa amb el del seu grup, però es noten de maneres diferents. En el TDAH pesen la inatenció, la impulsivitat i el moviment constant, i el que crida l'atenció és la incoherència: el mateix nen que no aguanta cinc minuts de deures pot passar-se una hora concentrat en allò que li agrada. En el TEA el que ressalta és el terreny social i comunicatiu, les rutines molt rígides i la incomoditat davant dels canvis o de certs sorolls i textures.
La valoració serveix per descriure el perfil de cada nen, no per posar-li un segell. A partir d'aquí es treballen les pautes de conducta a casa, l'entrenament en habilitats socials i la coordinació amb l'escola perquè les adaptacions siguin les que realment fan falta. També atenem els adults que reben el diagnòstic de TDAH tard, quan ja arrosseguen anys d'oblits, feines a mig fer i la sensació d'anar sempre a contracorrent. Si vols contrastar-ho amb fonts independents, tens la fitxa de MedlinePlus sobre el TDAH i el full informatiu de l'Organització Mundial de la Salut sobre l'autisme.
Teràpia infantil: com es treballa amb els nens
Un nen de sis anys no s'asseu a explicar què li passa. La teràpia infantil hi arriba per una altra porta: el joc, el dibuix, els contes i les històries que ell mateix construeix. A través d'aquestes eines apareixen les pors, la gelosia per un germà, el que no s'atreveix a dir de l'escola o el que ha entès d'una separació que ningú li ha explicat del tot.
Els pares no es queden a fora. Una part de les sessions es dedica a donar-vos pautes concretes —com posar límits sense entrar en batalla, com sostenir una rebequeria, com preparar un canvi— perquè el que es treballa a la consulta continuï funcionant a casa. Aquesta és també la línia que expliquem a la nostra guia de psicologia infantil a Palamós.
Psicologia geriàtrica: memòria, jubilació i cuidadors
La psicologia geriàtrica atén les persones grans i el seu entorn, i la consulta més repetida és la mateixa: «perdo la memòria». La feina aquí és distingir. Oblidar on has deixat les ulleres i trobar-les després entra dins de la normalitat; oblidar una conversa sencera, repetir la mateixa pregunta al cap de deu minuts o perdre's tornant a casa és un altre assumpte. Una valoració cognitiva ajuda a situar el cas i a decidir si cal completar l'estudi amb el metge.
Però la memòria no és tot. En aquesta etapa apareixen la jubilació i el buit que deixa, la pèrdua d'autonomia, la mort d'amics i parella i una solitud que costa de dir en veu alta. I hi ha una figura que sovint s'oblida: la persona cuidadora. Qui té cura d'un familiar amb demència arriba esgotat, amb mala consciència per estar-ne cansat i sense un espai propi. L'Organització Mundial de la Salut insisteix precisament en aquest punt: cuidar el cuidador forma part del tractament.
Teràpia de parella
La teràpia de parella gairebé mai arriba pel motiu que es diu el primer dia. Es demana hora «perquè discutim molt» i al cap de dues sessions apareix el de sota: una repartició de feines que fa anys que crema, una infidelitat mai resolta, dues maneres oposades d'educar els fills o senzillament la sensació d'haver-se convertit en companys de pis. Es treballa la comunicació, la manera de discutir i els acords concrets del dia a dia.
Les dues persones venen a la primera sessió, perquè el que es tracta és la relació. I val la pena dir-ho: demanar hora no vol dir que allò estigui trencat. Sovint el moment útil és just aquell en què encara hi ha ganes de reparar-ho.
Qui t'atendrà a Clínica Eupnea
El servei de psicologia a Palamós el porten dues professionals col·legiades. La Sra. Carla Sidro atén la consulta general d'adults, adolescents i infants: ansietat, depressió, estrès, dol i moments de canvi. La Sra. Miruna Mihaila s'ocupa de la neuropsicologia i les valoracions neuropsicològiques, la psicologia geriàtrica, el TEA i el TDAH, la teràpia de parella i la teràpia infantil. Les trobaràs totes dues a la pàgina de l'equip mèdic de la clínica.
Si no tens clar quina consulta et toca, truca i explica-ho: sovint amb quatre dades ja es veu si el que cal és una valoració, una teràpia o, simplement, esperar i observar una temporada. Trobaràs més context sobre el nostre enfocament a l'article de psicologia i benestar emocional a la Costa Brava.
Preguntes freqüents
És una exploració que mesura com funcionen l'atenció, la memòria, el llenguatge, la velocitat de processament, la lectoescriptura i les funcions executives d'un nen, amb proves estandarditzades que comparen els seus resultats amb els d'altres nens de la seva edat. S'hi afegeixen una entrevista amb els pares i la informació del centre educatiu. El resultat no és una nota, sinó un perfil: què li costa, què fa bé i per què. A partir d'aquí s'escriuen recomanacions concretes per a casa i per a l'aula.
Habitualment entre dues i quatre sessions d'una hora o hora i mitja, més una sessió final per lliurar i comentar l'informe. Convé portar els informes escolars, qualsevol valoració prèvia, l'informe del pediatre si n'hi ha i, si el nen porta ulleres o audiòfons, que els dugui posats. També ajuda molt escriure abans un llistat del que us preocupa: en consulta és fàcil que se n'oblidi la meitat.
No necessàriament. Despistar-se és habitual a certes edats i pot venir de dormir poc, d'ansietat, d'un problema de visió o d'oïda, d'una dificultat de lectura no detectada o, senzillament, d'una tasca massa difícil. El TDAH demana que els símptomes apareguin en més d'un context, que durin mesos i que afectin el dia a dia. Per això la valoració recull informació de casa i de l'escola abans de dir res.
Els senyals d'alerta poden aparèixer molt aviat, cap als 18-24 mesos: poc contacte visual, no assenyalar per compartir, retard del llenguatge o interessos molt restringits. Es pot fer una valoració a partir d'aquestes edats i, com més aviat es comença l'acompanyament, més marge hi ha per treballar la comunicació i la conducta. En nens més grans i en adolescents, la valoració ajuda sobretot a entendre el perfil i a ajustar les demandes de l'entorn.
L'oblit normal és no recordar on has deixat les claus i trobar-les després; el que preocupa és oblidar converses senceres, repetir la mateixa pregunta al cap de pocs minuts, perdre's en llocs coneguts o deixar de fer coses que abans es feien sense pensar. Una valoració neuropsicològica ajuda a distingir un envelliment normal d'un deteriorament cognitiu lleu i orienta si cal derivar al metge per completar l'estudi.
Sí, la primera sessió es fa amb tots dos, perquè la teràpia de parella treballa la relació i no una persona en concret. Després pot haver-hi alguna sessió individual amb cadascú si el cas ho demana, però el gruix del treball és conjunt. Venir-hi no vol dir que la relació estigui trencada: sovint és el moment en què encara es pot arreglar amb feina i no per obligació.
Vols una valoració neuropsicològica?
El servei de psicologia de Clínica Eupnea, a Palamós, fa valoracions neuropsicològiques infantils i d'adults, i acompanya en TEA i TDAH, teràpia infantil, teràpia de parella i psicologia geriàtrica.
Demanar Cita