Depressió estacional: per què baixa l'ànim a la tardor i com es tracta

Aquest diumenge, 25 d'octubre, a les tres de la matinada els rellotges tornaran a marcar les dues. A Palamós, el sol es pondrà dissabte a les 18.53 h i diumenge a les 17.51 h: d'un dia per l'altre, una hora menys de llum a la tarda. Les setmanes següents molta gent nota que li costa més llevar-se, que té més gana i menys ganes de quedar amb ningú. A la majoria se li passa. Altres persones ho viuen cada any amb tanta intensitat que acaba sent una depressió estacional, també anomenada trastorn afectiu estacional.

Amb el canvi d'hora a sobre, val la pena repassar com es distingeix un baixó passatger d'una depressió, què se sap de l'efecte del canvi d'hora, per què la llum hi té tant a veure, quins tractaments funcionen (la teràpia psicològica, la llum i la medicació) i quan convé demanar hora al psicòleg.

Què és la depressió estacional

L'Institut Nacional de Salut Mental dels Estats Units (NIMH) la descriu com un tipus de depressió amb un patró estacional que es repeteix. Els símptomes duren uns quatre o cinc mesos l'any, gairebé sempre des del final de la tardor fins a la primavera. També n'hi ha una forma d'estiu, molt menys freqüent. Els manuals de diagnòstic no la tracten com una malaltia a part, sinó com una depressió, o un trastorn bipolar, amb patró estacional, i perquè se'n parli el patró s'ha de repetir com a mínim dos anys seguits.

Quanta gent la pateix? Una metanàlisi publicada el 2025, que va reunir 24 estudis amb 32.866 participants, va estimar que al voltant del 5 % de la població compleix criteris de depressió estacional i que un altre 9 % en té una forma més lleu, amb símptomes que no arriben al diagnòstic. La forma d'estiu rondava el 0,6 %. Les xifres surten d'un qüestionari i no d'entrevistes clíniques, així que s'han de prendre com una orientació.

A qui afecta més

Segons el NIMH i MedlinePlus, és força més freqüent en dones, sol començar en adults joves i és més habitual en persones que ja han tingut una depressió o que tenen un trastorn bipolar, sobretot de tipus II. De vegades hi ha diversos casos a la mateixa família. I el risc creix als llocs on les nits d'hivern són llargues, una cosa que a la Costa Brava cal matisar, com veurem més avall.

Astènia de tardor o depressió estacional?

A la tardor es parla molt de l'astènia de tardor, una expressió popular per al cansament i la desgana de les primeres setmanes de dies curts. No és un diagnòstic mèdic. El Manual MSD ho descriu així: molta gent se sent més trista al final de la tardor i a l'hivern, i en algunes persones aquesta tristesa és prou intensa per considerar-la un tipus de depressió. La diferència és a la intensitat, a la durada i a tot allò que deixes de fer:

Taula orientativa. Si tens dubtes, una primera consulta serveix per sortir-ne.

Hi ha una tercera possibilitat que no s'ha d'oblidar: que el cansament tingui una causa física. L'hipotiroïdisme, per exemple, fa cansament, fred, augment de pes i ànim baix, i es descarta amb una analítica senzilla. Ho expliquem a l'article sobre els problemes de tiroide.

Símptomes de la depressió estacional

Els símptomes de fons són els de qualsevol depressió. El servei de salut britànic (NHS) els resumeix així:

• ànim baix i pèrdua d'interès per les coses que abans t'agradaven;
• sentiments de culpa, desesperança o inutilitat;
• inquietud o irritabilitat;
• dificultat per concentrar-te;
• més gana del normal i menjar més;
• més cansament i més hores de son;
• pensaments de suïcidi o de fer-te mal.

El que la diferencia d'altres depressions

En la depressió d'hivern el cos tendeix a «hibernar». MedlinePlus ho resumeix en una frase: l'augment de pes i l'excés de son són més típics que la pèrdua de pes i l'insomni, que és el que passa més sovint en altres depressions. El NIMH hi afegeix les ganes de menjar hidrats de carboni (pa, pasta, dolços) i l'aïllament social. El Manual MSD descriu una altra queixa freqüent: es dorm d'una tirada i, tot i així, el cansament dura tot el dia.

Els símptomes no arriben de cop. Solen anar a més al final de la tardor i durant l'hivern. En un estudi amb estudiants de Tromsø (Noruega) i de Ferrara (Itàlia), la majoria dels participants dels dos països va dir que es trobava pitjor a l'octubre i al novembre.

Per què apareix a la tardor

La llum i el rellotge intern

La causa exacta no es coneix. L'explicació més acceptada té a veure amb la llum: amb menys hores de sol canvien la melatonina, l'hormona que prepara el cos per dormir, i la serotonina, que intervé en l'estat d'ànim, i amb elles la son i l'humor. El Manual MSD ho relaciona amb un desajust entre el ritme circadiari, el rellotge intern d'unes 24 hores, i els senyals externs, com l'hora a què et lleves i te'n vas a dormir.

Tampoc no és tan senzill com dir «falta llum». Una revisió publicada el 2010 a la revista francesa médecine/sciences recordava que les persones amb depressió estacional reben a l'hivern tanta llum com la resta de la població, de manera que la falta de llum, per si sola, no ho explica tot.

També a la Costa Brava?

Palamós és a uns 42 graus de latitud nord. El dia més curt de l'any, el 21 de desembre, té una mica més de nou hores de llum, enfront de les més de quinze de finals de juny. Al nord d'Europa la diferència és molt més gran, i la metanàlisi del 2025 confirma que la depressió estacional és més freqüent com més lluny de l'equador es viu.

Ara bé, el sud no se n'escapa. En l'estudi de Tromsø (69° N) i Ferrara (44° N, no gaire lluny de la nostra latitud), els estudiants italians notaven més canvis amb les estacions, en l'ànim, la son o l'energia, que els noruecs. Els noruecs tenien més depressió estacional a l'hivern i a la primavera, i a la tardor no hi va haver diferències. Els autors van concloure que la latitud no ho explica tota sola. També compta quanta llum reps tu: si treballes en un interior de nou a sis, al desembre surts amb el sol ja post, perquè a Palamós es pon cap a les 17.20 h.

El canvi d'hora i l'estat d'ànim

El pas a l'horari d'hivern és aquest diumenge, 25 d'octubre: a les 3.00 h de la matinada seran les 2.00 h. Durant unes setmanes hi haurà una mica més de llum al matí i, a la tarda, de cop, una hora menys. Europa fa anys que debat si elimina els canvis d'hora, però de moment no hi ha res aprovat.

El que va trobar l'estudi danès

El treball més citat sobre el tema es va publicar el 2017 a la revista Epidemiology. Un equip danès va analitzar 185.419 contactes hospitalaris per depressió entre el 1995 i el 2012 i va veure que, després del pas a l'horari d'hivern, els episodis depressius augmentaven un 11 %. L'efecte es va anar diluint en unes deu setmanes. El canvi de primavera, en canvi, no va anar acompanyat de cap pujada.

Els autors en proposen una explicació: que es faci fosc de sobte una hora abans marca l'inici d'una temporada llarga de dies curts, i això pot pesar en l'ànim. Convé llegir-ho amb prudència. Dinamarca és molt més al nord que Catalunya, l'estudi només comptava els diagnòstics fets als hospitals i mostra una associació, no que el canvi d'hora causi depressió. Per al dia a dia en queda una idea útil: si saps que et passa, aquestes setmanes són un bon moment per avançar-t'hi.

Com encaixar el canvi

Aprofita la llum que guanyen els matins i surt a caminar a primera hora. Mantén l'hora de llevar-te també el cap de setmana, perquè els horaris regulars ajuden el rellotge intern. I no compensis la tarda fosca amb pantalles fins tard: el NHS aconsella no fer servir el mòbil just abans d'anar a dormir.

Com es diagnostica

No hi ha cap prova que confirmi la depressió estacional. El diagnòstic el fa un professional a partir de l'entrevista: quins símptomes tens, des de quan, com t'afecten i si ja t'havia passat altres anys. Segons el NIMH, per parlar de patró estacional els episodis s'han de repetir a la mateixa estació com a mínim dos anys seguits i ser més freqüents que els d'altres èpoques.

Què es descarta amb una analítica

Com que el cansament i l'augment de pes tenen altres causes, MedlinePlus recomana una exploració física i una anàlisi de sang per descartar malalties amb símptomes semblants. El Manual MSD esmenta en concret els problemes de tiroide, com l'hipotiroïdisme, i els dèficits de vitamines. A Clínica Eupnea les anàlisis clíniques es fan al mateix centre, i el metge de família les pot demanar i interpretar.

Depressió estacional i trastorn bipolar

Hi ha un detall que s'ha d'explicar a la consulta: si a la primavera o a l'estiu tens temporades de molta energia, amb poca necessitat de dormir, eufòria o plans que es disparen. Algunes persones amb trastorn bipolar tenen un patró estacional, amb depressió a la tardor i l'hivern i hipomania a la primavera i l'estiu, i en aquest cas el tractament és diferent. El NHS també recull que algunes persones tenen una temporada de més energia del normal a l'inici de la primavera o de l'estiu. La mateixa llum pot desencadenar, poques vegades, un episodi de mania.

Tractament de la depressió estacional

El NHS n'enumera tres opcions: els antidepressius, la teràpia psicològica, com la cognitivoconductual, i la fototeràpia. La tria depèn de la gravetat. L'Organització Mundial de la Salut considera els tractaments psicològics la primera opció i reserva els antidepressius per a les depressions moderades o greus, perquè en les lleus no calen.

Teràpia cognitivoconductual

La teràpia cognitivoconductual té una versió adaptada a la depressió d'hivern. Es fa en grup, dues sessions per setmana durant sis setmanes, amb dos objectius: detectar i canviar els pensaments negatius sobre l'hivern («fins al març no tindré energia per a res») i programar activitats agradables que et facin sortir de casa, el que s'anomena activació conductual.

Un assaig de la Universitat de Vermont la va comparar amb la llum en 177 adults. En acabar el tractament totes dues van funcionar igual: una mica menys de la meitat dels pacients de cada grup (47,6 % i 47,2 %) es va quedar sense símptomes. La diferència va aparèixer després. El primer hivern no n'hi va haver, però el segon va recaure el 27 % dels que havien fet teràpia, enfront del 46 % dels de la làmpada, i aleshores només el 30 % d'aquests encara la feia servir. La investigadora principal ho explicava així: la llum funciona mentre la fas servir, com la medicació de la pressió arterial, i la teràpia deixa eines per als hiverns següents. A Clínica Eupnea, la teràpia cognitivoconductual és un dels enfocaments del servei de psicologia, i s'adapta a cada cas.

Fototeràpia: llum de 10.000 lux

La fototeràpia consisteix a seure cada dia davant d'una làmpada de llum blanca molt intensa. El NIMH parla de 10.000 lux durant uns 30 a 45 minuts, normalment al matí, de la tardor a la primavera. MedlinePlus hi afegeix detalls pràctics: a uns 60 centímetres, amb els ulls oberts però sense mirar directament la llum, i començant a la tardor, abans que arribin els símptomes, si ja t'ha passat altres anys. Si funciona, la millora se sol notar en tres o quatre setmanes.

Les làmpades per a aquest ús filtren la radiació ultraviolada i no tenen res a veure amb una cabina de bronzejat. Tot i així, no convé començar pel teu compte. Pot fer mal de cap i cansar la vista, i MedlinePlus aconsella parlar amb l'oftalmòleg abans de començar i evitar-la si prens medicaments que augmenten la sensibilitat a la llum, com alguns antibiòtics, antipsicòtics o fàrmacs per a la psoriasi. El NHS, per la seva banda, no l'ofereix de manera general perquè considera que no hi ha prou proves que funcioni, tot i que reconeix que a molta gent l'ajuda. Si t'ho planteges, comenta-ho abans a la consulta.

Antidepressius

Quan la depressió és moderada o greu, o no millora amb el que hem explicat fins ara, el metge pot receptar un antidepressiu, sol o juntament amb la teràpia. Triguen entre quatre i vuit setmanes a fer efecte. Als Estats Units, l'agència del medicament (FDA) va aprovar una forma de bupropió d'alliberament prolongat per prevenir els episodis quan es pren cada dia de la tardor a l'inici de la primavera. Com en qualsevol depressió, no s'han de deixar de cop, i després d'un primer episodi el Canal Salut recomana mantenir-los com a mínim sis mesos després que hagin desaparegut els símptomes.

Els psicòlegs no recepten medicació. A Clínica Eupnea la valora el metge de família, el Dr. Josep Ausio, del servei de medicina general, que també et pot orientar cap a psiquiatria si el cas ho demana.

I la vitamina D?

És la pregunta de cada tardor. Segons el NIMH, els estudis que han provat la vitamina D com a tractament de la depressió estacional han donat resultats contradictoris: alguns hi van trobar un efecte semblant al de la llum i d'altres, cap. Si una analítica mostra que la tens baixa, val la pena corregir-la, però no substitueix el tractament de la depressió. Ho expliquem amb detall a l'article sobre la vitamina D baixa a l'analítica.

Què pots fer tu aquesta tardor

Cap d'aquestes mesures no substitueix el tractament quan hi ha una depressió, però ajuden tothom i són el primer que recomanen el NHS i l'OMS:

• Surt a la llum natural cada dia, millor al matí. El NHS demana aprofitar tanta llum de dia com sigui possible i sortir a fora cada dia.
• Mou-te amb regularitat. No cal un gimnàs: l'OMS posa com a exemple les passejades curtes.
• Mantén horaris fixos per anar a dormir i per llevar-te, també el cap de setmana. Si et costa dormir, a l'article sobre l'insomni hi trobaràs pautes concretes.
• No anul·lis tots els plans. Mantenir el contacte amb els amics i la família i continuar amb les activitats de sempre forma part de les recomanacions del NHS i de l'OMS, encara que vingui de gust quedar-se al sofà.
• Compte amb l'alcohol. Segons MedlinePlus, pot empitjorar la depressió.
• Deixa les pantalles abans d'anar a dormir.
• Explica com estàs a algú de confiança.
• Avança't si et passa cada any. Si ja has tingut altres hiverns dolents, demana hora a la tardor, abans que arribi el pitjor. El NHS recorda que molta gent necessita tractament cada hivern perquè els símptomes no tornin.

Mites sobre la depressió estacional

«És l'astènia de tardor, ja passarà.» És veritat que, sense tractament, els símptomes solen millorar sols quan canvia l'estació. Però això poden ser quatre o cinc mesos de passar-ho malament cada any, i MedlinePlus adverteix que pot acabar sent una depressió més llarga. Amb tractament, el pronòstic és bo.

«Aquí, amb el sol que fa, no existeix.» És menys freqüent que al nord d'Europa, però l'estudi de Ferrara i Tromsø va mostrar que els canvis d'ànim amb les estacions no són cosa només dels països nòrdics. I la llum que compta és la que reps tu, no la que fa a fora mentre ets a l'oficina.

«Qualsevol làmpada serveix.» Segons el NIMH, una làmpada de fototeràpia fa una llum unes 20 vegades més intensa que la il·luminació normal d'interior. Un llum de taula no hi té res a veure, i fins i tot amb la làmpada adequada convé consultar-ho abans.

«És falta de voluntat.» No és mandra ni falta de caràcter: és un trastorn que té tractament. Demanar ajuda no és exagerar. El Canal Salut recorda que, fins i tot als països desenvolupats, més de la meitat de les persones amb depressió no estan diagnosticades ni tractades.

Quan demanar ajuda

Demana hora al psicòleg o al teu metge si:

• fa dues setmanes o més que tens l'ànim baix gairebé cada dia o que no gaudeixes de res;
• et passa cada tardor o cada hivern;
• la feina, els estudis o la vida a casa se'n ressenten;
• dorms o menges molt més del normal i no ho aconsegueixes canviar;
• recorres a l'alcohol per passar les tardes;
• a la primavera tens temporades d'eufòria o de molta energia (explica-ho, perquè canvia el tractament).

Si el que predomina és l'angoixa, la inquietud o les palpitacions, pot ser ansietat, que també es tracta a la consulta. Ho expliquem a l'article sobre l'ansietat i l'estrès.

Com t'ajudem a Clínica Eupnea

A Palamós, el servei de psicologia el formen dues psicòlogues col·legiades. La Sra. Carla Sidro porta la consulta general d'adults, adolescents i infants, que inclou la depressió, l'ansietat, l'estrès i el dol, i la Sra. Miruna Mihaila està especialitzada en neuropsicologia i psicologia geriàtrica.

Consulta de psicologia a Palamós

A la primera visita es parla de com et trobes, des de quan i si ja t'havia passat altres hiverns, i a partir d'aquí es proposa un pla. Les sessions duren entre 50 i 60 minuts i també es poden fer per videoconferència, cosa pràctica quan es fa fosc d'hora i costa sortir de casa.

Si cal descartar una causa física o valorar medicació, al mateix centre hi ha la consulta de medicina general i l'analítica. Per demanar hora pots trucar al 872 21 75 91 o escriure per WhatsApp, de dilluns a divendres de 9.00 a 13.30 h i de 15.30 a 19.30 h.

Preguntes freqüents