Cada octubre les façanes s'il·luminen de rosa i les xarxes s'omplen de llaços, i a la consulta de ginecologia arriben preguntes molt concretes. Aquest bony que noto des de fa uns dies, s'ha de mirar? Cada quan m'he de fer la mamografia? L'autoexploració serveix d'alguna cosa? I si el càncer de mama es cura quan s'agafa a temps, per què hi ha tant de debat sobre el cribratge?
Aquí trobaràs les respostes amb les dades a la mà: quins senyals s'han de consultar sense esperar, què diu realment l'evidència sobre l'autoexploració, com funciona el programa de mamografia a Catalunya, què canvia amb l'ampliació aprovada aquest any i quan té sentit una ecografia mamària.
Què trobaràs en aquest article
- Per què l'octubre parla de càncer de mama
- Senyals d'alerta
- Autoexploració: què en diu l'evidència
- Qui té més risc
- El cribratge a Catalunya
- Mamografia i ecografia mamària
- Si et trobes un bony
- Què pots fer per reduir el risc
- El càncer de mama en homes
- Com ho estudiem a Clínica Eupnea
- Preguntes freqüents
Les claus en trenta segons
- El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones a Espanya: la SEOM i REDECAN n'estimen 38.318 casos el 2026.
- Els senyals que cal consultar són un bony o engruiximent, sovint sense dolor, canvis de forma o de pell, canvis al mugró i secrecions anòmales o amb sang.
- La majoria de bonys no són càncer, però s'han de mirar igualment, encara que no facin mal.
- A Catalunya, el programa públic convida les dones de 50 a 69 anys a fer-se una mamografia gratuïta cada dos anys.
- El maig de 2026 es va aprovar ampliar el cribratge a tot l'Estat a la franja de 45 a 74 anys, amb una implantació progressiva.
- L'ecografia mamària no substitueix la mamografia: la complementa, sobretot en mames denses i per estudiar un nòdul concret.
Per què l'octubre parla de càncer de mama
El 19 d'octubre és el dia mundial contra el càncer de mama, i tot el mes es fa servir per recordar una idea senzilla: com més aviat es troba, més fàcil és tractar-lo. Les xifres expliquen la insistència. Segons l'Organització Mundial de la Salut, el 2024 es van diagnosticar al món 2,4 milions de casos de càncer de mama en dones i va ser el càncer més freqüent entre les dones en 164 dels 186 països analitzats. En els països amb un desenvolupament molt alt, una de cada dotze dones el tindrà en algun moment de la vida.
A Espanya, l'informe Las cifras del cáncer en España 2026 calcula 38.318 casos nous aquest any, i la supervivència neta als cinc anys de les dones diagnosticades entre el 2013 i el 2017 és del 86 %. Aquesta supervivència alta és, en bona part, fruit del diagnòstic precoç.
Senyals d'alerta del càncer de mama
L'OMS enumera els canvis que han de portar a la consulta:
- Un bony o un engruiximent a la mama, sovint sense dolor.
- Un canvi en la mida, la forma o l'aspecte del pit.
- Clotets, envermelliment, clivelles o altres canvis a la pell.
- Un canvi en l'aspecte del mugró o de la pell que l'envolta, l'arèola.
- Una secreció anòmala o amb sang pel mugró.
També convé mirar l'aixella: el càncer de mama es pot estendre als ganglis propers, els de sota el braç, i un bony a l'aixella que no marxa mereix una valoració.
Dues idees que convé tenir clares: la majoria de bonys de la mama no són càncer, però que un bony no faci mal no vol dir que sigui benigne. Per això la recomanació és consultar-ho igualment, i aviat.
Autoexploració: què en diu l'evidència
Durant anys es va recomanar a totes les dones palpar-se les mames cada mes seguint una tècnica concreta. L'evidència va matisar aquesta idea. La revisió Cochrane sobre autoexploració va analitzar dos assajos grans, a Rússia i a Xangai, amb 388.535 dones: les que van aprendre i practicar l'autoexploració no van tenir menys mortalitat per càncer de mama, i se'ls van fer gairebé el doble de biòpsies amb resultat benigne (3.406 enfront de 1.856).
La conclusió no és que no t'has de tocar, sinó que l'autoexploració sistemàtica no substitueix el cribratge. El que sí que funciona, i és el que recomana avui l'OMS, és conèixer com són les teves mames i consultar quan notes un canvi.
Com conèixer les teves mames sense obsessionar-te
No cal cap ritual. Mirar-te al mirall de tant en tant amb els braços avall i aixecats, i notar com són les mames quan et dutxes, és suficient perquè un canvi no et passi per alt. I un detall que tranquil·litza: segons el servei de salut britànic, el dolor de mama per si sol no sol ser un símptoma de càncer. Si notes alguna cosa, la resposta no és tornar-te a palpar cada dia per comprovar si continua allà: és demanar hora.
Qui té més risc de tenir càncer de mama
El factor de risc principal és ser dona, i després l'edat. Segons l'OMS, al voltant del 80 % dels casos afecten dones sense cap altre factor de risc a part del sexe i l'edat. Altres factors que l'augmenten són l'obesitat, el consum nociu d'alcohol, el tabac, els antecedents familiars, haver rebut radioteràpia al tòrax, la història reproductiva (com la primera regla i l'edat del primer embaràs) i el tractament hormonal després de la menopausa, un tema que vam tractar a la guia de la menopausa.
Els antecedents familiars pesen, però la majoria de dones diagnosticades no en tenen. En una part petita dels casos hi ha mutacions hereditàries com les dels gens BRCA1, BRCA2 o PALB2, que augmenten molt el risc i que justifiquen un seguiment específic en una unitat de consell genètic.
El cribratge del càncer de mama a Catalunya
El Programa de detecció precoç del càncer de mama convida totes les dones de 50 a 69 anys a fer-se una mamografia cada dos anys. La invitació arriba per carta, amb el dia, l'hora i el lloc, i la primera es rep entre els 50 i els 52 anys. Tant la mamografia com les proves que se'n puguin derivar són gratuïtes. Tens tot el procediment explicat al Canal Salut.
La prova dura menys de mitja hora, i la mamografia en si, entre 5 i 10 minuts. Cal comprimir el pit, cosa que pot molestar, i cada mamografia la miren dos radiòlegs per separat. En el 94 % de les participants el resultat és normal o mostra una alteració clarament benigna, i arriba per carta. En 60 de cada 1.000 dones el resultat és dubtós i cal una prova addicional: una altra mamografia, una ecografia o, menys sovint, una biòpsia per punció.
L'ampliació als 45 i fins als 74 anys
El 20 de maig de 2026, la Comissió de Salut Pública va aprovar ampliar el cribratge del Sistema Nacional de Salut a les dones de 45 a 74 anys, mantenint la mamografia cada dos anys. Una de les raons és que al voltant del 10 % dels càncers de mama a Espanya es diagnostiquen en dones menors de 50 anys. Les comunitats tenen fins a tres anys per començar a aplicar-ho i fins a sis per arribar a convidar gairebé totes les dones de les noves franges. A Catalunya, de moment, el programa continua convidant de 50 a 69 anys; el canvi s'anunciarà quan el Departament de Salut el calendaritzi.
Mamografia i ecografia mamària: per a què serveix cada una
La mamografia és la prova d'elecció per al cribratge: és la que detecta lesions abans que es puguin notar. L'ecografia mamària fa una altra feina. És una tècnica complementària que serveix per estudiar un nòdul concret, per distingir si una lesió és sòlida o és un quist ple de líquid i per guiar una biòpsia quan cal fer-la.
Mames denses
En les dones joves i en les que tenen molt teixit glandular, les mames són denses i la mamografia es llegeix pitjor, perquè el teixit dens i les lesions es veuen tots dos clars a la imatge. En aquests casos l'ecografia és especialment útil com a complement. Si el teu informe de mamografia parla de densitat alta, comenta-ho amb el ginecòleg.
Si et trobes un bony: què passa a la consulta
El primer pas és una exploració per part del ginecòleg: com és el bony, si es mou, si fa mal, si hi ha canvis a la pell o ganglis a l'aixella. Segons l'edat i el que trobi, demanarà una ecografia, una mamografia o totes dues. Si la imatge és clarament benigna, com un quist simple, el seguiment pot ser tan senzill com tornar a mirar-ho al cap d'un temps. Si hi ha dubtes, el pas següent és treure'n una mostra amb una agulla fina, guiada per ecografia, per analitzar-la al laboratori.
Aquest recorregut sol ser ràpid, i la majoria de vegades acaba en un resultat benigne. Allargar-lo per por és l'únic que no ajuda.
Què pots fer per reduir el risc
Hi ha factors que no es poden canviar, com l'edat o la genètica, i d'altres que sí. Els que depenen de tu són limitar l'alcohol, no fumar, mantenir un pes saludable, sobretot després de la menopausa, i valorar amb el metge els pros i els contres del tractament hormonal si te'l plantegen. Cap d'aquestes mesures substitueix el cribratge: el complementen.
El càncer de mama en homes
És poc freqüent, però existeix: segons l'OMS, entre el 0,5 % i l'1 % dels casos de càncer de mama afecten homes. Els senyals són els mateixos, sobretot un bony dur sota el mugró o canvis a la pell i al mugró, i també s'han de consultar sense esperar.
Com ho estudiem a Clínica Eupnea
La mamografia de cribratge es fa dins del programa públic, i et recomanem que hi participis quan arribi la carta. Fora d'aquest circuit, a Palamós et podem ajudar amb el que el cribratge no cobreix: un bony que has notat, un canvi a la pell o al mugró, un informe que no entens o un resultat dubtós que cal completar.
Detecció precoç del càncer de mama a Clínica Eupnea
La valoració la fa la Dra. Graciela Gutierrez, del servei de ginecologia, que entre les patologies que atén inclou les patologies mamàries. Si cal una prova d'imatge, l'ecografia mamària la fa el servei de radiodiagnòstic, i quan s'ha d'estudiar un nòdul, la biòpsia per punció es pot fer guiada per ecografia. Si no t'has fet mai una revisió ginecològica o fa anys de l'última, potser t'interessa llegir quan anar al ginecòleg.
Per demanar hora pots trucar al 872 21 75 91 o escriure per WhatsApp. Tota la informació del centre és a la guia del centre mèdic a Palamós.
Preguntes freqüents
El més habitual és un bony o un engruiximent a la mama, sovint sense dolor. També s'han de consultar els canvis de mida o de forma del pit, els clotets o l'envermelliment de la pell, els canvis al mugró o a l'arèola i la secreció anòmala o amb sang pel mugró. Un bony a l'aixella que no marxa també mereix una valoració. En les fases inicials, però, el càncer de mama sovint no dona cap símptoma, i per això existeix el cribratge.
No. Segons l'OMS, la majoria de bonys de la mama no són càncer: molts són quists o altres lesions benignes. Però que no faci mal no vol dir que sigui benigne, així que cal consultar-ho igualment. Amb l'exploració i una ecografia o una mamografia, en la majoria de casos se'n coneix l'origen en poc temps.
Dins del programa de cribratge, cada dos anys. A Catalunya es convida les dones de 50 a 69 anys per carta, i tant la mamografia com les proves derivades són gratuïtes. Si tens antecedents familiars importants o una mutació com la del gen BRCA1, el seguiment és diferent i el decideix l'especialista.
Sí, s'ha aprovat. El 20 de maig de 2026 la Comissió de Salut Pública va acordar ampliar-lo a les dones de 45 a 74 anys a tot l'Estat, amb una mamografia cada dos anys. Les comunitats tenen fins a tres anys per començar a aplicar-ho. A Catalunya el programa continua de moment de 50 a 69 anys, fins que el Departament de Salut anunciï el calendari.
Com a mètode de cribratge, no ha demostrat reduir la mortalitat: la revisió Cochrane, amb 388.535 dones, no va trobar diferències i sí gairebé el doble de biòpsies benignes. El que sí que es recomana és conèixer com són les teves mames i consultar qualsevol canvi. No substitueix la mamografia del programa.
Fan feines diferents. La mamografia és la prova de cribratge i la que detecta lesions abans que es notin. L'ecografia mamària és complementària: és útil en dones joves o amb mames denses, per distingir un quist d'una lesió sòlida i per guiar una biòpsia. Sovint es combinen.
Sí, tot i que és poc freqüent: entre el 0,5 % i l'1 % dels casos, segons l'OMS. Els senyals són els mateixos, sobretot un bony dur sota el mugró o canvis a la pell i al mugró, i s'han de consultar sense esperar.
Has notat un canvi a la mama?
A Clínica Eupnea, a Palamós, la ginecòloga et visita i, si cal, et fem l'ecografia mamària al mateix centre.
Demanar Cita