Et lleves amb el nas tapat, esternudes quatre o cinc vegades seguides abans del cafè i a mig matí, a la feina, ja estàs perfectament. L'endemà, igual. Al cap de deu dies comences a pensar que aquest refredat no s'acaba mai, i el que passa és que no n'has tingut cap.
La rinitis al·lèrgica és la més freqüent de totes les malalties al·lèrgiques i afecta al voltant d'una de cada quatre persones. A la Costa Brava té una particularitat que sorprèn molta gent: el pic no arriba a la primavera amb el pol·len, sinó al setembre i a l'octubre, i el responsable acostuma a viure dins de casa. És l'àcar de la pols.
Què trobaràs en aquest article
- Per què la rinitis empitjora a la tardor
- Símptomes: què fa la rinitis al·lèrgica
- Rinitis al·lèrgica o refredat: cinc diferències
- Intermitent o persistent: com es classifica
- El nas i el bronqui són el mateix tub
- Sinusitis, otitis i dormir malament
- Com es confirma: prick test, IgE i provocació nasal
- Control ambiental: què funciona amb els àcars
- Tractament: rentats, antihistamínics i corticoide nasal
- Immunoteràpia: canviar el curs de la malaltia
- Quan demanar hora amb l'al·lergòleg
- Preguntes freqüents
Les claus en trenta segons
- L'àcar de la pols es multiplica a 20-25 °C amb humitat alta i pràcticament desapareix per sota del 45 % d'humitat relativa. La costa li va perfecta; la tardor, encara més.
- El que provoca l'al·lèrgia no és l'àcar sinó els seus excrements, i el reservori principal és el matalàs i el coixí.
- La rinitis al·lèrgica pica, va per tandes d'esternuts i dona moc clar. El refredat fa mal de gola, decaïment i s'acaba sol.
- El diagnòstic es tanca amb prick test o IgE específica, no amb l'aspecte del moc.
- El corticoide nasal és el fàrmac més eficaç, però necessita dies per fer efecte.
- La immunoteràpia és l'únic tractament que modifica la malaltia; dura entre tres i cinc anys.
Per què la rinitis empitjora a la tardor
Els àcars de la pols domèstica són aràcnids microscòpics, de dues a cinc dècimes de mil·límetre, que s'alimenten de les escates de pell que anem deixant pel camí. No piquen, no transmeten res i no es veuen. El problema és químic: les proteïnes dels seus excrements són potents al·lergògens i queden en pols fina que es posa en suspensió cada vegada que et gires al llit o espolses un coixí.
L'àcar necessita calor i humitat, i el Baix Empordà les té
Aquesta espècie viu còmoda amb temperatures de 20 a 25 °C i una humitat relativa alta, al voltant del 70-75 %. Per sota del 45 % d'humitat es deshidrata i mor, que és per què a la muntanya i a l'interior sec de la península la sensibilització a àcars és molt més baixa. A la franja litoral passa el contrari, com recull la fitxa sobre l'al·lèrgia als àcars de la Societat Espanyola d'Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica.
La conseqüència és estacional. Durant l'estiu la població creix, i al final d'agost i al setembre arriba al màxim, just quan la humitat marina encara és alta i la temperatura ja no crema. El que respires al dormitori al setembre està molt més carregat que al juliol, encara que la casa estigui igual de neta.
Els fongs de final d'estiu
El segon protagonista de la tardor és Alternaria, un fong ambiental que viu sobre restes vegetals i que allibera espores amb temps càlid i sec. El seu pic al Mediterrani cau precisament entre el final de l'estiu i el començament de la tardor, i en algunes zones d'Espanya hi ha dues temporades, una al final de la primavera i una altra ara. La pròpia clínica el té identificat: entre els al·lergògens més freqüents al Baix Empordà hi ha la parietària, les gramínies, l'olivera, el xiprer, els àcars i els fongs ambientals.
I el canvi d'hàbits
Al setembre es tanquen les finestres a la nit, es torna a la rutina de casa i, unes setmanes més tard, s'engega la calefacció. Es passen més hores a l'interior i es ventila menys. Res d'això crea l'al·lèrgia, però concentra l'exposició, i per això molta gent situa l'inici dels símptomes «just quan van tornar de vacances».
Símptomes: què fa la rinitis al·lèrgica
El quadre típic combina esternuts en tanda, moc clar i aigualit, congestió i picor. La picor és el detall que més orienta, perquè un virus no pica: aquí pica el nas, sovint el paladar i el fons de la gola, i moltes vegades també els ulls, que es posen vermells i ploren. Quan la conjuntiva hi participa parlem de rinoconjuntivitis, que és la forma més habitual.
Hi ha símptomes que no s'associen amb l'al·lèrgia i que hi tenen molt a veure: cansament durant el dia, mal de cap sord al front, olfacte disminuït, gola seca al matí per haver respirat per la boca tota la nit, i en els nens un gest repetit de fregar-se el nas cap amunt amb el palmell. La fitxa de MedlinePlus sobre la rinitis al·lèrgica recull aquesta llista amb llenguatge planer i sense vendre res.
Rinitis al·lèrgica o refredat: cinc diferències
- La picor. Present en l'al·lèrgia, absent en el refredat.
- Els esternuts. En tandes de cinc o sis de seguits, no un de solt de tant en tant.
- El moc. Clar i líquid tot el temps. En un refredat s'espesseix i s'enfosqueix cap al tercer o quart dia.
- La febre i el malestar. El refredat sol començar amb mal de gola i cos tallat; l'al·lèrgia no fa ni una cosa ni l'altra.
- La durada i el patró. Un virus s'acaba en set o deu dies. L'al·lèrgia es repeteix cada dia, sovint pitjor al matí en despertar-se o en entrar en una habitació concreta.
Aquesta diferència no és una curiositat. Distingir-ho estalvia antibiòtics que no calen i, sobretot, evita anys de tractar cada tardor com si fos un constipat de tornada d'escola.
Intermitent o persistent: com es classifica
La classificació internacional que es fa servir a consulta no ordena la rinitis per l'al·lergen sinó pel temps i per l'impacte. Es considera intermitent quan els símptomes apareixen quatre dies o menys per setmana, o durant menys de quatre setmanes seguides, i persistent quan superen els quatre dies setmanals i les quatre setmanes consecutives. La gravetat es mesura amb quatre preguntes: dorms bé, pots fer la teva activitat diària i l'esport, rendeixes a la feina o a l'escola, i els símptomes et molesten. Si no falla cap d'aquestes quatre coses és lleu; si en falla alguna, moderada o greu.
Sembla burocràtic i no ho és: aquesta etiqueta decideix el tractament. Una rinitis intermitent lleu es controla amb un antihistamínic i mesures ambientals, mentre que una persistent moderada demana corticoide nasal diari i plantejar-se l'estudi complet. Els criteris exactes són al capítol sobre rinitis i rinoconjuntivitis del llibre de les malalties al·lèrgiques de la Fundació BBVA i la SEAIC.
El nas i el bronqui són el mateix tub
La mucosa que s'inflama al nas continua cap avall sense cap frontera. Per això la rinitis i l'asma van tan sovint juntes: entre el 70 i el 90 per cent de les persones amb asma tenen rinitis, i entre el 19 i el 38 per cent de les persones amb rinitis tenen o acabaran tenint asma. Tractar bé el nas millora el control de l'asma, i ignorar-lo el fa més difícil.
Per això, quan a la consulta d'al·lergologia apareix una rinitis persistent, es pregunta sempre pel pit: tos seca de matinada, xiulets, sensació de pit tancat en fer esforç o quan riu. Si hi ha sospita, l'estudi s'amplia amb una espirometria i, si convé, amb la mesura d'òxid nítric exhalat, que estima la inflamació de la via aèria. La valoració la comparteixen l'al·lergòleg i el servei de pneumologia. En nens, aquest mateix solapament explica per què les crisis es disparen al setembre, un tema que vam desenvolupar a l'article sobre asma infantil i tornada a l'escola.
Sinusitis, otitis i dormir malament
Una rinitis mal controlada no es queda quieta. La congestió mantinguda dificulta el drenatge dels sins i afavoreix sinusitis de repetició; en nens, l'obstrucció de la trompa d'Eustaqui provoca otitis mitjanes seroses que passen desapercebudes i que es noten com una pèrdua d'audició lleu. Quan el quadre ja porta setmanes o mesos, l'exploració la completa el servei d'otorrinolaringologia, que pot descartar pòlips nasals o una desviació del tabic que hi estigui contribuint.
I hi ha un cost silenciós: el son. Respirar per la boca tota la nit fragmenta el descans, i el resultat es confon amb estrès, amb falta d'hores o amb l'edat. Molts pacients només s'adonen del que dormien malament quan porten dues setmanes de tractament.
Quan no s'espera al proper setembre
Demana valoració abans si els símptomes són només d'una banda del nas, si hi ha sagnats repetits, si el moc és espès i verd amb dolor facial i febre, si has perdut l'olfacte de cop, si notes ofec o xiulets en respirar, o si els símptomes no cedeixen amb el tractament que ja prenies. Cap d'aquestes coses és pròpia d'una rinitis al·lèrgica simple i totes mereixen una exploració.
Com es confirma: prick test, IgE i provocació nasal
El diagnòstic comença amb la història clínica, que és més informativa del que sembla: en quins mesos apareix, a quina hora, si millora fora de casa, si hi ha animals, humitats o catifes, i què fan els pares i els germans. Amb això ja se sospita l'al·lergen; el que falta és demostrar-ho.
Com es diagnostica la rinitis al·lèrgica a Clínica Eupnea
El prick test consisteix a posar una gota de cada extracte a l'avantbraç i fer-hi una punció superficial. Als quinze o vint minuts es llegeix la reacció comparant-la amb un control. És ràpid, econòmic i es fa a la mateixa consulta; l'única condició és haver deixat els antihistamínics cinc o set dies abans, perquè si no la pell no respon. Quan la pell no és valorable, per una dermatitis extensa o per medicació que no es pot suspendre, es fa una analítica d'IgE específica. En els casos dubtosos, quan els símptomes i les proves no acaben de quadrar, hi ha la provocació nasal o conjuntival, que reprodueix la reacció de manera controlada. Vam explicar el procediment amb detall a l'article sobre la prova d'al·lèrgies, i els fonaments de la malaltia al·lèrgica a la guia sobre l'origen i l'impacte de les al·lèrgies.
Control ambiental: què funciona amb els àcars
El dormitori, primer
Hi passes un terç de la vida i és on hi ha més àcars. Les mesures amb més sentit són poques i concretes: llençols rentats cada setmana a 60 °C, fundes de matalàs i de coixí de teixit de trama tancada, retirar catifes, moquetes i peluixos de l'habitació, aspirar amb filtre HEPA o d'aigua en comptes d'escombrar, passar un drap humit i no sec, ventilar cada dia encara que faci fred i mantenir la humitat de casa per sota del 50 % si tens un higròmetre barat per comprovar-ho.
On es perd el temps
Aquí convé ser honest. Les revisions que han posat a prova aquestes mesures troben que redueixen la quantitat d'àcars, però els assajos que mesuren els símptomes són petits i de qualitat desigual, i quan s'estudia una sola mesura aïllada (la funda del matalàs tota sola, per exemple) el benefici clínic és escàs. Això no vol dir que no serveixin: vol dir que funcionen com a conjunt, sostingudes, i que no substitueixen el tractament. Comprar una funda cara i deixar-ho aquí és la manera més habitual de quedar igual i pensar que l'al·lèrgia no té solució.
Tractament: rentats, antihistamínics i corticoide nasal
Els rentats nasals amb sèrum fisiològic o solució salina són la base i el que menys es fa. Arrosseguen l'al·lergen i el moc, milloren la congestió sense cap efecte advers i es poden repetir fins a tres vegades al dia. Fets abans del vaporitzador, fan que el fàrmac arribi on ha d'arribar.
Els antihistamínics orals de segona generació tallen la picor, els esternuts i el moc, i pràcticament no fan son. En canvi tenen poc efecte sobre la congestió, que és el símptoma que més molesta a la nit.
El corticoide nasal és el fàrmac més eficaç sobre tots els símptomes alhora, inclosa la congestió. Actua localment, la dosi que passa a la sang és mínima i està pensat per fer-lo servir setmanes seguides. Té dues normes que decideixen si funciona: es fa servir cada dia, també els dies bons, i es dirigeix el vaporitzador cap a l'exterior de la fossa nasal, mai cap al tabic, per evitar sequedat i sagnats.
L'esprai descongestiu i l'efecte rebot
La vasoconstricció nasal de farmàcia destapa el nas en un minut i és una trampa coneguda. Passats uns dies deixa de fer efecte i la mucosa s'inflama més que al principi, de manera que el pacient n'augmenta la dosi i entra en un cercle que pot durar anys. La recomanació del sistema públic britànic és no passar de cinc dies seguits, i no fer-lo servir en menors de sis anys. Si fa temps que en portes un a la butxaca, val la pena dir-ho a la consulta: se'n surt, però amb un pla.
Immunoteràpia: canviar el curs de la malaltia
Tot l'anterior alleuja símptomes. La immunoteràpia, o vacuna de l'al·lèrgia, és l'únic tractament capaç de modificar l'evolució natural de la malaltia: administra dosis creixents de l'al·lergen, en injecció o en gotes sublinguals, fins que el sistema immunitari deixa de reaccionar de manera desproporcionada. Dura entre tres i cinc anys i l'efecte es manté temps després d'haver-la acabat.
No és per a tothom. Cal un al·lergen ben identificat que expliqui el quadre, símptomes prou molestos per justificar un tractament llarg i constància. Quan es dona aquesta combinació, l'eficàcia en rinitis i asma se situa entre el 80 i el 90 per cent. L'indicació la valora sempre l'al·lergòleg, amb la prova a la mà.
Quan demanar hora amb l'al·lergòleg
Té sentit demanar hora si portes més de tres o quatre setmanes amb el nas tapat i esternuts, si cada tardor es repeteix el mateix, si els antihistamínics de la farmàcia ja no et fan prou, si dorms malament o respires per la boca, si has començat a notar tos seca o falta d'aire, o si simplement vols saber a què ets al·lèrgic en comptes d'anar provant. A Clínica Eupnea, a Palamós, la Dra. Carolina Escobar fa el prick test, l'estudi d'IgE, l'espirometria i la mesura d'òxid nítric al mateix centre, i valora la immunoteràpia quan està indicada.
Preguntes freqüents
Mira tres coses: la picor, el rellotge i el calendari. La rinitis al·lèrgica pica (al nas, al paladar, als ulls) i el refredat no; els esternuts van en tandes de cinc o sis i el moc és clar i aigualit; i els símptomes es repeteixen dia rere dia sempre a la mateixa hora o al mateix lloc. Un refredat fa mal de gola i decaïment els primers dies, sol portar febrícula i s'acaba en una setmana o deu dies. Si portes tres setmanes amb el nas tapat i cap altra cosa, ja no és un virus.
Perquè el que canvia no és la teva al·lèrgia sinó la quantitat d'al·lergen. L'àcar de la pols es reprodueix bé al voltant dels 20-25 °C amb humitat relativa alta, i a partir del setembre la costa gironina li dona les dues coses alhora. A la pràctica, al final de l'estiu la població d'àcars ha arribat al màxim i el que respires al dormitori és molt més concentrat que al juliol. Hi ajuda el fet que tornes a passar més hores dins de casa i que tanques les finestres.
El prick test es fa amb unes puncions superficials a l'avantbraç, tan fines que la majoria de gent les descriu com una molèstia i no com un dolor. Es col·loca una gota de cada extracte, es punxa a través de la gota i s'espera. La lectura es fa als quinze o vint minuts, i surts de la consulta amb el resultat. L'única preparació important és suspendre els antihistamínics entre cinc i set dies abans: si no, la pell no reacciona i la prova no serveix de res.
Serveix, però menys del que promet la publicitat i molt menys si és l'única cosa que fas. Les revisions que han analitzat aquestes mesures troben que sí que redueixen la quantitat d'àcars, i en canvi els assajos que miren si milloren els símptomes donen resultats fluixos quan s'estudia una mesura aïllada, com la funda del matalàs tota sola. La lectura raonable és que el control ambiental té sentit com a conjunt sostingut, sobretot al dormitori, però no substitueix el tractament ni la immunoteràpia.
Són el tractament més eficaç per a tots els símptomes de la rinitis i estan pensats justament per fer-los servir de manera continuada durant setmanes o mesos. La dosi que arriba a la sang és molt petita, i els efectes secundaris habituals són locals: sequedat, crostes o algun sagnat lleu, que sovint desapareixen si es canvia l'angle del vaporitzador cap enfora, no cap al tabic. El que sí que convé saber és que no fan efecte el primer dia: tarden uns dies a treballar i alguns pacients no noten el màxim fins a la segona setmana. Abandonar-los al tercer dia perquè «no fan res» és l'error més comú.
El nas i el bronqui són la mateixa via respiratòria i s'inflamen amb el mateix mecanisme. Entre el 70 i el 90 per cent de les persones amb asma tenen també rinitis, i entre el 19 i el 38 per cent de les persones amb rinitis acaben tenint asma. Això no vol dir que et passi, però sí que val la pena que ho comentis si a més dels esternuts notes tos seca nocturna, pit tancat o que et falta l'aire pujant una costa. En aquest cas es fa una espirometria i, si cal, una mesura d'òxid nítric exhalat per veure com està la inflamació del bronqui.
És l'única cosa que canvia el curs de la malaltia en comptes de tapar els símptomes. S'administren dosis creixents de l'al·lergen al qual ets sensible, en injecció o en gotes sota la llengua, fins que el sistema immunitari deixa de reaccionar-hi de manera exagerada. El tractament dura entre tres i cinc anys i no és per a tothom: cal que la prova hagi identificat un al·lergen clar i que aquest al·lergen expliqui el que et passa. Quan està ben indicada, l'eficàcia en rinitis i asma se situa entre el 80 i el 90 per cent, i l'efecte es manté anys després d'acabar-la.
Cada tardor el mateix nas tapat?
A Clínica Eupnea, a Palamós, et fem el prick test amb resultat el mateix dia i t'expliquem a què ets al·lèrgic i què s'hi pot fer.
Demanar Cita