Aquella sensació de cremor al pit que puja cap a la gola, el sabor àcid a la boca, l'eructar constant... Si et sona, probablement tens reflux gastroesofàgic. Es tracta d'una de les condicions digestives més freqüents: afecta entre el 15% i el 20% de la població adulta occidental, i la seva prevalença va en augment.
Però el reflux no és només una molèstia: quan es cronifica, pot causar lesions a l'esòfag i afectar significativament la qualitat de vida. A Clínica Eupnea a Palamós, el servei de digestologia ofereix diagnòstic complet i tractament personalitzat per al reflux i les seves complicacions.
En aquest article
Punts clau
- Afecta el 15-20% de la població adulta i va en augment
- El símptoma principal és la pirosi (cremor) al pit i la regurgitació àcida
- Pot causar tos crònica, ronquera i mal de gola (reflux silenciós)
- Els canvis en l'estil de vida són el primer pilar del tractament
- Els inhibidors de la bomba de protons (IBP) són molt efectius
- Cal consultar si els símptomes persisteixen més de 4 setmanes amb tractament
Què és el reflux gastroesofàgic?
El reflux gastroesofàgic (RGE) es produeix quan el contingut àcid de l'estómac puja cap a l'esòfag — el tub que connecta la boca amb l'estómac. Normalment, una vàlvula muscular a la base de l'esòfag (l'esfínter esofàgic inferior) impedeix que l'àcid pugi. Quan aquesta vàlvula no funciona correctament, l'àcid escapava i irrita la delicada mucosa esofàgica.
Quan el reflux és freqüent (2 o més vegades per setmana) i causa símptomes molestos o lesions, parlem de Malaltia per Reflux Gastroesofàgic (MRGE), que requereix diagnòstic i tractament mèdic.
Símptomes típics i atípics
El reflux pot manifestar-se de formes molt diverses. Alguns pacients presenten els símptomes «clàssics», però molts altres tenen manifestacions que no s'associen habitualment al reflux:
Símptomes típics
- Pirosi (cremor): sensació de cremor al pit que puja cap a la gola, habitualment després dels àpats o en posició horitzontal
- Regurgitació: pujada d'aliment o líquid àcid a la boca sense esforç de vòmit
- Dolor toràcic: pot confondre's amb dolor cardíac (cal descartar sempre causa cardíaca primer)
Símptomes atípics (reflux «silenciós»)
- Tos crònica: tos persistent, especialment nocturna, sense causa respiratòria aparent
- Ronquera matutina: la veu rasposa al despertar per la irritació àcida de la laringe
- Sensació de nus a la gola: com si tinguessis alguna cosa enganxada (globus faringi)
- Mal de gola recurrent: sense infecció, per la irritació àcida
- Erosions dentals: l'àcid pot danyar l'esmalt de les dents amb el temps
- Asma de difícil control: el reflux pot empitjorar l'asma existent
Causes i factors de risc
El reflux és multifactorial. Les causes i factors de risc principals inclouen:
- Hèrnia de hiat: una part de l'estómac puja per sobre del diafragma, debilitant l'esfínter esofàgic
- Sobrepès i obesitat: l'excés de greix abdominal augmenta la pressió sobre l'estómac
- Embaràs: els canvis hormonals i la pressió del fetus afavoreixen el reflux
- Tabaquisme: el tabac relaxa l'esfínter esofàgic i augmenta l'acidesa
- Àpats copiosos i tardans: menjar molt i poc abans d'anar a dormir
- Certs aliments: cafè, xocolata, alcohol, cítrics, menta, aliments picants, greixos
- Medicaments: alguns antiinflamatoris, antihipertensius i antidepressius
- Estrès: augmenta la percepció dels símptomes i pot alterar la motilitat esofàgica
Senyals d'alarma que requereixen consulta urgent
Consulta el metge de forma urgent si presentes: dificultat per empassar (disfàgia), dolor al empassar (odinofàgia), pèrdua de pes involuntària, vòmits amb sang o de color molt fosc, anèmia, o si els símptomes apareixen per primer cop després dels 50 anys. Aquests signes requereixen estudi endoscòpic per descartar complicacions.
Diagnòstic: com es detecta
El diagnòstic del reflux sol ser clínic — és a dir, basat en els símptomes que descriu el pacient. No obstant, en determinades situacions, el digestòleg pot sol·licitar proves complementàries:
- Endoscòpia digestiva alta (gastroscòpia): permet visualitzar directament l'esòfag i l'estómac, detectar esofagitis (inflamació), erosions, úlceres o esòfag de Barrett
- pHmetria de 24 hores: mesura l'acidesa a l'esòfag durant 24 hores mitjançant una sonda fina. És la prova més precisa per confirmar reflux patològic
- Manometria esofàgica: mesura la pressió i la motilitat de l'esòfag. Útil quan se sospita un trastorn motor
- Test terapèutic amb IBP: si els símptomes típics milloren amb un tractament de prova amb inhibidors de la bomba de protons, es confirma el diagnòstic indirectament
Tractament integral del reflux
El tractament del reflux es basa en tres pilars:
1. Canvis en l'estil de vida
- Elevar el capçal del llit 15-20 cm (no amb coixins, sinó elevant les potes)
- No menjar 2-3 hores abans de dormir
- Fer àpats petits i freqüents en lloc de menjar molt de cop
- Evitar aliments desencadenants: cafè, alcohol, xocolata, cítrics, tomàquet, menta, aliments molt greixosos o picants
- Perdre pes si hi ha sobrepès o obesitat
- Deixar de fumar
- No portar roba ajustada a la cintura
- Dormir sobre el costat esquerre (millora el buidament gàstric)
2. Tractament farmacològic
- Inhibidors de la bomba de protons (IBP): omeprazol, pantoprazol, esomeprazol. Són el tractament de primera línia i redueixen la producció d'àcid de forma molt eficaç
- Antiàcids: per a l'alleujament ràpid dels símptomes (no per a ús crònic)
- Procinètics: milloren la motilitat esofàgica i gàstrica en casos seleccionats
- Alginats: formen una barrera protectora sobre el contingut gàstric
3. Seguiment i prevenció de complicacions
El reflux crònic no tractat pot causar complicacions com l'esofagitis (inflamació), estenosi esofàgica (estrenyiment) o esòfag de Barrett (canvi del revestiment esofàgic que requereix seguiment endoscòpic periòdic). Per això, és important un seguiment mèdic adequat.
Preguntes freqüents sobre reflux
Tenir reflux de forma ocasional (després d'un àpat copiós, per exemple) és normal i afecta la majoria de persones. Parlem de malaltia per reflux gastroesofàgic (MRGE) quan els símptomes es produeixen de forma regular (2 o més vegades per setmana), afecten la qualitat de vida o causen lesions a l'esòfag. La MRGE requereix tractament mèdic.
L'omeprazol i altres inhibidors de la bomba de protons (IBP) són segurs a curt i mitjà termini. Per a l'ús a llarg termini, el metge ha de valorar la necessitat i buscar la dosi mínima eficaç. L'ús prolongat sense supervisió mèdica pot associar-se a deficiència de vitamina B12, magnesi o augment del risc d'infeccions intestinals. Mai s'ha d'automedicar amb IBP de forma crònica.
Sí, el reflux laringofaringi (RLF) és una variant del reflux que afecta la laringe i la faringe, causant tos crònica, carraspera, sensació de cos estrany a la gola, ronquera i necessitat de xuclar pastilles. Molts pacients amb RLF no noten la típica acidesa, per la qual cosa es coneix com a «reflux silenciós». El diagnòstic requereix valoració per digestologia i/o ORL.
Es recomana endoscòpia digestiva alta quan: els símptomes de reflux no milloren amb tractament, apareixen senyals d'alarma (dificultat per empassar, pèrdua de pes, vòmits amb sang, anèmia), els símptomes comencen després dels 50 anys, o per fer seguiment de complicacions com l'esòfag de Barrett. És una prova segura que es pot realitzar amb sedació.
Pateixes reflux gastroesofàgic?
El servei de digestologia de Clínica Eupnea a Palamós pot ajudar-te a controlar-lo.
Demanar Cita