Picades d'insectes: reacció normal, al·lèrgia i quan cal preocupar-se

Sopar al jardí una nit d'agost té un preu. Es fa fosc, encens l'espelma i, sense avisar, comencen a rondar-te els turmells. L'endemà et despertes amb tres bonys que piquen com dimonis. O potser has trepitjat una vespa descalç a la sorra i el peu se t'ha inflat en deu minuts. Les picades d'insectes són la banda sonora de l'estiu a la Costa Brava i, per sort, gairebé sempre queden en una molèstia passatgera.

El difícil és saber distingir quan una picada és només això —una reacció local molesta— i quan amaga una reacció al·lèrgica que sí que necessita atenció. A Clínica Eupnea, a Palamós (Baix Empordà), la consulta d'al·lergologia rep cada estiu persones espantades per una inflor exagerada que no té cap perill i, en canvi, d'altres que havien tingut una reacció greu de veritat i no li havien donat importància. Vegem com reconèixer cada cas, què pots fer a casa i quan val la pena posar-s'hi de debò.

Què passa al cos quan un insecte et pica?

No totes les picades d'insectes són iguals, i entendre-ho ajuda a no espantar-se de més. Els mosquits, de fet, no piquen: xuclen. Quan una femella clava la trompa, injecta una mica de saliva amb substàncies anticoagulants perquè la sang no es qualli mentre s'alimenta. El teu cos detecta aquestes proteïnes estranyes i allibera histamina, i és la histamina —no l'insecte— la que provoca el bony, la vermellor i la picor característica.

Les vespes i les abelles juguen a una altra cosa: no s'alimenten de tu, sinó que es defensen. Claven un fibló i injecten verí, i per això la seva picada fa mal de manera immediata, com una cremada, en lloc de la picor sorda del mosquit. La quantitat de verí és petita i, en la majoria de gent, només provoca dolor i una inflor local que desapareix en un o dos dies. El problema arriba quan el cos d'algunes persones reacciona a aquest verí de manera desproporcionada: aquí és on comença l'al·lèrgia, i és una cosa ben diferent de la reacció normal que tenim tots.

Reacció normal, reacció local gran i reacció al·lèrgica

Aquesta és la part que val la pena llegir fins al final. No és el mateix que et surti un bony, que se t'infli mig braç o que et costi respirar, encara que les tres coses les hagi provocat la mateixa picada. Distingir-les és el que decideix si t'ho pots mirar a casa o has de trucar a un metge.

La reacció local normal

És el que ens passa a gairebé tothom. Un bony vermell, envoltat d'una mica d'inflor, que pica o fa una punxada i que va desapareixent al llarg d'unes hores o, com a molt, un parell de dies. No té cap importància mèdica i es cura sol. La mida depèn de l'insecte i de la teva pell, però es queda al voltant del punt de la picada.

La reacció local gran

Algunes persones fan el que els metges anomenen una reacció local extensa: la zona s'infla molt més del que sembla raonable —de vegades tot l'avantbraç o mig peu—, es posa vermella, calenta i dura, i pot durar diversos dies. Fa patir perquè té mala pinta, sobretot a la cara, però no és una al·lèrgia perillosa ni acostuma a anar a més. Es controla amb fred, antihistamínics i, si el metge ho indica, un corticoide. El que la diferencia d'una infecció és el temps: la reacció apareix de seguida, mentre que una picada infectada empitjora al cap de dos o tres dies i sol supurar.

La reacció al·lèrgica generalitzada

Aquí sí que canvia tot. En una reacció al·lèrgica de veritat, el cos no respon només al voltant de la picada, sinó a tot arreu. Poden aparèixer grans o rodetes (urticària) per la pell lluny d'on t'han picat, picor al palmell de les mans o al cuir cabellut, inflor de llavis i parpelles i, en els casos greus, dificultat per respirar i sensació de mareig. És la mateixa lògica per la qual el cos pot reaccionar a estímuls tan diferents com el fred —en parlem a l'article sobre l'al·lèrgia al fred—: el sistema immunitari s'activa quan no toca. Aquesta reacció generalitzada és la que ha de fer sonar totes les alarmes, perquè pot evolucionar cap a una anafilaxi. Passa gairebé sempre amb el verí de vespes i abelles, i molt poques vegades amb els mosquits.

Quins insectes pican a la Costa Brava a l'estiu

A la nostra zona, entre el mar, els aiguamolls i els sopars a la fresca, la llista d'insectes que ens visiten a l'estiu és força previsible:

• Mosquits, inclòs el mosquit tigre, cada cop més present al litoral gironí. Piquen sobretot a l'alba i al capvespre i deixen bonys que piquen molt, però rarament són perillosos.
• Vespes i abelles, les responsables de gairebé totes les reaccions al·lèrgiques greus. Les vespes s'acosten al menjar i a les begudes dolces; les abelles piquen quan se senten atrapades.
• Tàvecs, aquestes mosques grosses de camp i de platja amb una picada dolorosa que sagna una mica.
• Formigues i altres bestioles que pots trobar a la sorra o a la gespa.
• Paparres, que ni piquen ni fan mal, sinó que s'enganxen a la pell; el que importa és treure-les aviat i senceres.

Anafilaxi: la urgència que has de saber reconèixer

L'anafilaxi és la forma més greu de reacció al·lèrgica i és una urgència mèdica. Es pot instal·lar en pocs minuts després de la picada i afecta diversos òrgans alhora. Els senyals que no pots ignorar són:

• Dificultat per respirar, xiulets al pit o sensació que se't tanca la gola.
• Inflor de la llengua, els llavis o la gola, i veu ronca.
• Urticària estesa per tot el cos, amb picor intensa.
• Mareig, pols accelerat, suor freda o sensació de desmai.
• Nàusees, vòmits o dolor de panxa sobtat.

Davant d'un o més d'aquests signes, s'ha de trucar al 112 sense esperar. Qui ja sap que és al·lèrgic i porta un autoinjector d'adrenalina se l'ha de clavar de seguida a la cuixa: l'adrenalina és l'únic tractament que atura una anafilaxi, i els antihistamínics no hi arriben. Fins i tot després d'usar-la cal anar a urgències, perquè la reacció pot rebrotar al cap d'unes hores.

Com tractar una picada a casa

La immensa majoria de picades d'insectes es resolen amb quatre gestos senzills:

• Treu el fibló si t'ha picat una abella. Fes-ho de seguida, raspant amb l'ungla o el cantell d'una targeta; no l'agafis amb pinces ni amb els dits, perquè premeries la bosseta de verí i n'injectaries més.
• Renta la zona amb aigua i sabó i aplica-hi fred (una bossa de gel embolicada amb un drap) en estones de deu minuts. El fred baixa la inflor i adorm la picor.
• Si pica molt, un antihistamínic oral o una crema amb corticoide suau ajuden. Els productes «after-bite» de la farmàcia també alleugen.
• No et gratis. És el consell més difícil de seguir i el més important: gratar trenca la pell i obre la porta a una infecció, sobretot en els nens.

Un detall que molta gent arrossega de casa: el vell truc d'aplicar-hi amoníac, vinagre o saliva no serveix de gaire, i fregar amb una moneda encara menys. El fred i el temps són els que fan la feina.

Com prevenir les picades d'insectes

No hi ha manera de fer-se invisible als mosquits, però uns quants hàbits redueixen molt les picades d'insectes durant els mesos de calor:

• Fes servir repel·lent amb DEET o icaridina a la pell exposada i renova'l segons les hores que indiqui l'envàs.
• A l'alba i al capvespre, quan els mosquits estan més actius, cobreix-te amb roba clara, de màniga i camal llargs sempre que puguis.
• Evita els perfums dolços i, quan mengis a fora, tapa les begudes ensucrades: atrauen les vespes cap a la llauna o el got.
• A casa, posa mosquiteres a les finestres i buida qualsevol recipient amb aigua estancada del jardí o la terrassa, que és on cria el mosquit tigre.
• Si fas excursió pel bosc o l'herba alta, roba llarga i una ullada a la pell en tornar per descartar paparres.

Aquestes precaucions valen doble per als nens i per a qui ja ha tingut alguna reacció forta: en aquests casos, evitar la picada és mig camí fet.

Quan consultar l'al·lergòleg

La majoria de picades no necessiten cap metge. Ara bé, hi ha una situació que sí que ho justifica i que la gent sovint passa per alt: haver tingut una reacció generalitzada després d'una picada de vespa o abella —urticària per tot el cos, inflor lluny de la picada o qualsevol símptoma d'anafilaxi—. Si t'ha passat una vegada, el risc que es repeteixi i sigui pitjor la propera és real, i val la pena estudiar-ho.

L'al·lergòleg a Palamós pot confirmar si ets al·lèrgic al verí amb proves cutànies i una analítica de sang i, quan cal, indicar la immunoteràpia amb verí: unes vacunes que ensenyen el cos a tolerar la picada i que redueixen dràsticament el risc d'una reacció greu. És el mateix principi que expliquem a l'article sobre la prova d'al·lèrgies, i encaixa dins l'abordatge general que trobaràs a la nostra guia sobre les al·lèrgies: origen i impacte. També hauries de consultar si les picades se t'infecten sovint, si fas reaccions locals molt grans que et limiten o, senzillament, si la por a una picada et condiciona l'estiu.

Si vols contrastar aquesta informació amb fonts mèdiques independents, pots llegir la fitxa de MedlinePlus (Biblioteca Nacional de Medicina dels EUA), la guia del servei nacional de salut britànic (NHS) o la informació per a pacients de la Societat Espanyola d'Al·lergologia (SEAIC).

Preguntes freqüents