FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA

QUÈ ÉS LA FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA?

És la disciplina dedicada a millorar i restablir una respiració adient quant existeix una

La Rehabilitació Respiratòria conté pilars bàsics com són la Fisioteràpia Respiratòria, l’entrenament muscular i l’educació sobre la malaltia, comptant també amb un suport nutricional i psicosocial quan sigui necessari. Les principals eines que es fan servir són l’abordatge global de l’entrenament muscular respiratori i del cos, a més a més de tècniques adequades de drenatge de les secrecions respiratòries.

Els objetius son:

  • Evitar seqüeles respiratòries
  • Afavorir el drenatje de les secrecions nasals o bronquials
  • Treballar i reeducar la musculatura respiratòria
  • Potenciar el tractament farmacològic
  • Promoure l’autocontrol de la respiració 

Per les malalties o problemes crònics respiratoris, els objectius es dirigeixen cap a millorar la disnea (o sensació de falta d’aire), millorar la qualitat de vida relacionada amb la malaltia, i millorar la capacitat d’esforç.

Un fisioterapeuta especialitzat, junt a l’especialista mèdic, són els professionals que dirigeixen la teràpia, ajuden i supervisen al pacient, avaluant també la consecució dels objectius marcats.

BREU HISTÒRIA DE LA FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA

A aquesta mateixa web es presenta l’especialitat de pneumologia com la més recient o nova, cronològicament parlant, reconeguda com tal a l’any 1977. Per aquesta línia, cal dir que la Rehabilitació Respiratòria, la qual és la part de la Rehabilitació (tècniques i mètodes per recuperar una funció o activitat de l’organisme malalta) que es centra en les afeccions respiratòries, ha estat desenvolupada de manera molt recient.

A l’any 2000, la Societat Espanyola de Pneumologia (SEPAR) va presentar la primera normativa de rehabilitació i fisioteràpia respiratòria, científicament consensuada. Durant aquests anys, la quantitat de coneixements i implicacions aconseguides, han estat de gran magnitut. Així, a l’any 2013, es va fer necessari publicar una nova actualització de la normativa de Rehabilitació Respiratòria.

 

PER QUÈ ÉS NECESSÀRIA LA FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA?

Les patologies respiratòries porten a una inactivitat física, ja que la insuficient oxigenació i disconfort impliquen una fatiga per l’individu, així com menys movilització sense que la persona sigui conscient d’aquesta menor activitat.

Pel que fa als problemes crònics, la progressió i la persistència durant el temps d’aquesta menor activitat és sinònim de sedentarisme, establin-se un bucle viciós entre la malaltia respiratòria (amb disfunció motora respiratòria i deformitat de la caixa toràcica) i decondicionament físic.

Aquesta limitació motora progressiva ocurreix des d’un inici i sol passar desapercebuda, fins quan la malaltia ja està força avançada. El motiu és que l’individu s’acostumba a la immovilitat i a la falta de vitalitat, oblidant-se o perdent amb el temps les referències de la normalitat per la seva activitat física diària.

És conegut que la inactivitat física és un factor de mal pronòstic de supervivència i es relaciona amb una mortalitat més alta, per això la rehabilitació respiratòria hauría d’abordar-se des d’un inici o a les fases més primerenques de les malalties. És necessasri el coneixement i difussió d’aquest tractament.

Un altre element a destacar força important per les afeccions respiratòries, és l’augment de les secrecions respiratòries. Normalment són freqüents i aparèixen com causa d’alguns símptomes com són la tos i expectoració, i complicacions com retenció de secrecions, infeccions, taps de mocs, bronquiectasies, etc., que poden allargar-se durant el temps (fins i tot problemes que podrien ser banals en un inici). 

La fisioteràpia respiratòria coneix i aplica les tècniques i fulls de ruta dirigides cap a afavorir el drenatge bronquial de secrecions, treballar la musculatura respiratòria i la seva reeducació, i afavorir l’autocontrol de la respiració. És un tractament complementari exclusiu, que no pot estar substituit per un tractament farmacològic. D’aquí ve la importància del seu paper conjuntamente a l’atenció mèdica i indicació dels fàrmacs adeqüats.

 

Finalment, cal dir que la fisioteràpia respiratòria, beneficía tant a malalties cròniques del sistema respiratori (EPOC, bronquitis crònica, asma, bronquiectasies, fibrosi quística, malalties neuromusculars, deformitats toràciques i vertebrals (escoliosi, cifosi, pectum excavatum)), com a processos aguts (pneumonia, abscès pulmonar, atelectàsia, fractures o contunsions costals…). Complementa la fisioteràpia cardíaca, l’autocuidat de les malalties de les vies superiors amb millorament de problemes nasals, de faringe i òtics (neteges i irrigacions nasals, desobstrucció de rinofaringe, drenatge autògen…).

A l’edat pediàtrica afavoreix la ressolució de patologies característiques d’aquesta edat com la brinquiolitis, a més a més de totes les afeccions ja explicades, agudes, cròniques i de vies respiratòries altes, al nen. I jté un paper important per la prevenció de complicacions quirúrgiques i millorament del postoperatori de les intervencions toràciques, toraco-abdominals i cardíacas.

Aquesta web fa servir cookies pel seu correcte funcionament. Al fer clic en el botó Acceptar, acceptes l´ús d´aquestes tecnologies i el procesament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacidad
Abrir chat
¡Hola!
¿Necesitas ayuda?